DESCARRILAR SENSE SORTIR DE LA VIA

JEFF ROSENSTOCK - HELLMODE

NOU REGISTRE

El músic de Long Island Jeff Rosenstock té alguna cosa semblant a aquesta capacitat. Sap circular però de manera diferent

És un fet que el col·loca a l’espai dels privilegiats. Allà on els que més en saben, practiquen la tècnica del Do It Yourself, l’efecte lo-fi i l’actitud d’autogestió, honradesa i ser feliç. Això no vol dir que no tingui una manera de pensar crítica, perquè des de la seva barricada, no deixa una canya dreta.

La seva editora, Polyvinyl, defineix els seus àlbums com “discos caòtics per a un mon cada vegada més caòtic”. ‘Per mi, aquest disc es pot sentir com el caos d’estar viu en aquest moment’, especifica Rosenstock. Es titula Hellmode i va enregistrar aquestes nou brillants cançons en els EastWest Studios de Hollywood amb el seu amic Jack Shirley al tauler dels ajustaments.

És el seu cinquè disc d’estudi i la línia mestra segueix sent el punk rock encara que li agrada dir que a aquestes alçades pots escriure una cançó punk descaradament pop i ser igualment ignorada per les ràdios. Les lletres també continuen el to contundent amb el que ens envolta: la manipulació convertida en l’absurditat més esperpèntica a través d’això que en diuen falsament xarxes socials, la intolerància disfressada del políticament correcte, la destrossa del planeta a mans d’uns desgraciats que ens volen fer creure que a Mart viurem de puta mare i el darrer invent, l’ESTÚPIDA intel·ligència artificial com una continuació del fals anomenat estat del benestar.

Jeff Rosenstock va començar a fer-se un nom els 2000 amb la banda seminal Bomb The Music Industry! rebutjant ofertes de segells discogràfics, regalant la música i pintant les samarretes que venia en els concerts. En solitari ha tret cinc àlbums amb un missatge gairebé permanent: encara que les coses estiguin per apretar a córrer, no et desanimis i manten-te jove fins que moris.

Les turbulències dels seus anteriors treballs, si es pot dir així, aquí les ha polit una mica. La impetuitat i desesperança d’algunes cançons com Future Is Dumb, contrasta amb tonades com Doubt, sobre com mantenir la calma davant del rebuig pel fet d’arriscar-se a la vida. No ens desanimem, que d’aquí a quatre dies estarem totes calves. Això sí, mantinguem-nos joves ni que sigui d’esperit. La cosa no dóna per a més.