PENJADES DE LA CALIDESA ANALÒGICA

THE GARMENT DISTRICT – FLOWERS TELEGRAPHED TO ALL PARTS OF THE WORLD

NOU REGISTRE

No sempre cal mantenir-se lluny de la família. A vegades el vincle de sang pot servir d’alguna cosa més que per patir el dinar de Nadal

La membre fundadora dels infravalorats The Ladybug Transistor, Jennifer Baron, té una molt bona relació amb la seva cosina Lucy Blehar. Tant i tant que no s’ho pensen dues vegades a l’hora de treballar juntes.

(fot Nicole Czapinski)

Així, al costat de Gary Olson (company a The Ladybug Transistor), Kyle Forester (Crystal Stilts) i Shivika Asthana (Papas Fritas) formen The Garment District, que aquest passat divendres i via Happy Happy Birthday To Me Records (HHBTM Records) ha llançat el fascinant Flowers Telegraphed To All Parts Of The World.

Baron és una viciosa de col·leccionar instruments que només carburin analògicament, especialment teclats. Per això aquest so càlid. A part dels seus Vox Super Continental dels anys 60, un Wurlitzer, el Korg CX-3, Casios varis, un ampli Fender Vibrolux i una Rickenbacker 360 Fireglo entre altres, va poder incorporar a la gravació altres que li van deixar, com un Roland 505 Paraphonic dels anys 70 que com explica ‘el considero el sant greal en termes de l’edat d’or de l’univers dels sintetitzadors analògics’. Un altre aspecte que explica que la va ajudar a aconseguir aquests sons específics, son els pedals de guitarra dels anys 60 i 70 ‘que també vaig agafar del meu amic Gregg Kostelich de la icònica banda de Pittsburgh, The Cynics i que ara dirigeix Get Hip Records’.

L’àlbum el van enregistrar a l’estudi que el també amic seu, David Klug té a Mount Washington del mateix Pittsburgh. En el ja existent ambient distès, es van afegir Dan Koshuter (guitarra, veu), Corry Drake (baix), Greg Langel (teclats, guitarra), Sean Finn (bateria) i Alex Korshin (veu) per diferents contribucions en alguns dels talls. ‘L’objectiu era aconseguir una qualitat de so càlida i tridimensional en el LP, i que funcioni com un tot, però també de cançons que es puguin sustentar per sí mateixes’ explica Baron.

D’aquest Left On Coast, comenta: ‘Comença amb una demo que vaig gravar a casa, que va servir de inspiració pel tros introductori que et transporta a la principal. Vaig pensar en Ronnie Lane i Kenney Jones per a la secció rítmica i li vaig suggerir a Corry que el seu baix Mustang sonés com el de Ronnie. La lletra està inspirada en la meva admiració pel foto-periodista W. Eugene Smith, que va treballar en projectes colossals a Pittsburgh i a Nova York, les dues ciutats que més m’han influït’. Experimental-pop de textures càlides i aglutinants.