ALTRES REGISTRES
Sembla que els 70's retornen. Com a mínim pel que fa a l’edició d’àlbums en directe. Hem passat de que fossin part de la història, a ser última moda
Fa uns dies parlàvem del doble en directe que han tret Jesus & Mary Chain. Ara és Sonic Youth els que s’afegeixen a la llista, encara que el quartet de Nova York és dels que han anat alimentant-nos amb alguns registres en viu de tant en tant.
També Nick Cave i Warren Ellis treuen el seu. El cert és
que en alguns casos, l’edició d’un directe pot estar justificada, per l’energia
i la sintonia que es pot generar dalt l’escenari entre els membres de la banda.
Live In Brooklyn 2011, que edita Silver Current, correspon al darrer
concert de la banda a Nova York. Va ser el 12 d’agost. Després marxaven cap a
sud-amèrica on allà, sí que es van acomiadar del món definitivament, un 14 de
novembre a Sao Paulo.
No es nota el mal rotllo, que
ja era insostenible entre Thurston Moore
i Kim Gordon, però gairebé. Havien
incorporat el baix de Mark Ibold de Pavement a la formació i expliquen: ‘Entre el 86 i el 87 havíem decidit deixar de
tocar Death Valley ’69 i Brave Men Run, ens feia il·lusió tocar el material nou
i no ancorar-nos. Per aquella nit a Brooklyn, vem voler treure’ls-hi la pols i
tocar-les, com algunes altres que també havien acumulat pols. Va ser una nit
especial’. Les dues cançons van obrir la tanda, després van venir clàssics com Tom Violence o Eric’s Trip, fins a 17 cançons que son les que van completar la sessió.
Per la seva banda, Nick Cave i Warren Ellis han anunciat per finals d’any, Australian Carnage, l’àlbum que recopila
alguns dels moments de les seves tres actuacions a la Sydney Opera House l’any passat. En aquesta edició en vinil, que
editarà Goliath Records, s’inclouran
8 temes dels 18 que podràs escoltar en la versió invisible. En la tanda de
concerts, els van acompanyar alguns convidats com Colin Greenwood (Radiohead),
el percussionista Larry Mullins o
veus com les de Wendi Rose o Janet Ranus.
Fins ara, els directes, estaven
considerats casi com a discos exclusius per a la gent que ho vol tenir tot de
tal o qual grup. Ens haurem d'acostumar de nou als àlbums en directe o tan sols és una moda més?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada