dijous, 7 de setembre del 2023

ESTÀN DE MODA? ...o ÉS ALGUNA COSA MÉS SERIA?

ALTRES REGISTRES

Sembla que els 70's retornen. Com a mínim pel que fa a l’edició d’àlbums en directe. Hem passat de que fossin part de la història, a ser última moda

Fa uns dies parlàvem del doble en directe que han tret Jesus & Mary Chain. Ara és Sonic Youth els que s’afegeixen a la llista, encara que el quartet de Nova York és dels que han anat alimentant-nos amb alguns registres en viu de tant en tant. 

També Nick Cave i Warren Ellis treuen el seu. El cert és que en alguns casos, l’edició d’un directe pot estar justificada, per l’energia i la sintonia que es pot generar dalt l’escenari entre els membres de la banda.

Live In Brooklyn 2011, que edita Silver Current, correspon al darrer concert de la banda a Nova York. Va ser el 12 d’agost. Després marxaven cap a sud-amèrica on allà, sí que es van acomiadar del món definitivament, un 14 de novembre a Sao Paulo.

No es nota el mal rotllo, que ja era insostenible entre Thurston Moore i Kim Gordon, però gairebé. Havien incorporat el baix de Mark Ibold de Pavement a la formació i expliquen: ‘Entre el 86 i el 87 havíem decidit deixar de tocar Death Valley ’69 i Brave Men Run, ens feia il·lusió tocar el material nou i no ancorar-nos. Per aquella nit a Brooklyn, vem voler treure’ls-hi la pols i tocar-les, com algunes altres que també havien acumulat pols. Va ser una nit especial’. Les dues cançons van obrir la tanda, després van venir clàssics com Tom Violence o Eric’s Trip, fins a 17 cançons que son les que van completar la sessió.


Per la seva banda, Nick Cave i Warren Ellis han anunciat per finals d’any, Australian Carnage, l’àlbum que recopila alguns dels moments de les seves tres actuacions a la Sydney Opera House l’any passat. En aquesta edició en vinil, que editarà Goliath Records, s’inclouran 8 temes dels 18 que podràs escoltar en la versió invisible. En la tanda de concerts, els van acompanyar alguns convidats com Colin Greenwood (Radiohead), el percussionista Larry Mullins o veus com les de Wendi Rose o Janet Ranus.


Fins ara, els directes, estaven considerats casi com a discos exclusius per a la gent que ho vol tenir tot de tal o qual grup. Ens haurem d'acostumar de nou als àlbums en directe o tan sols és una moda més?





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada