BUM MOTION CLUB (ESPANYA) + HEAL (CATALUNYA)
DS. 27 GEN’24 – 21:30
SALA VOL – BCN
ASSISTÈNCIES
Aquest
dissabte passat, hi va haver l’ocasió de veure i escoltar a dues bandes amb les
que en aquests moments, assegures aprofitar el temps i gaudir de música
intel·ligent feta per persones humanes.
Obrien
la nit, el quartet resident a Barcelona, Heal.
Van encetar el set amb l’estimulant Pills, amb el que van escalfar motors.
Van continuar amb Your Anger i Crows, tots tres talls inclosos en BCN Breakdowns, el seu EP de debut,
llançat el novembre. Entremig van aparèixer Backyard
i el seu escandalós hit Not A Big Deal,
totes amb la potent veu de Laia Vehí,
les traumàtiques cordes de guitarra de Dani
Ambrosí i la precisa base rítmica d’Edu
Mató al baix i bateria de Raúl Pérez.
Van aprofitar per presentar i anar fent rodar tres temes nous que acaben
d’enregistrar amb el reconegut productor Paco
Loco, At The Dock, Closer i Nope.
En
l’escenari, trobem que guanyen. A les cançons els hi aporten una energia vital que
potser es troba a faltar en les gravacions d’estudi. Intuïm que porten una bona
velocitat, adequada per fer-nos-ho passar bé i enriquir l’escena indie-rock de proximitat, il·luminar el
nostre cel musical – si us plau, us ho
demanem, senyor – i ocupar un
tros de l’espai que porta massa temps criant malves.
Després
va ser el torn de la ja veterana banda de Madrid Bum Motion Club. Arribaven amb un molt bon producte a sota
el braç, el també debut però en format LP del quintet madrileny, el brillant Claridad Y Laureles. Amb un bon grapat
de singles i un molt atractiu EP, van sembrar el que els hi ha produït uns bons
i avantatjosos fruits. Amb la mescla que practiquen de shoegaze i dream-pop
se’ls veu a gust i funcionen amb visible comoditat.
Van
engegar amb la extensa 44 que tancava
l’EP de 2020. Un instrumental llarg que d’entrada ens va semblar que era una
forma valenta d’arrencar. Per sort, ràpidament va venir La Muerte del Mañana, un enganxós i ballable tema del seu recent
disc amb el que, amb la timbrada veu de Pablo
Vera i el teclat d’Alberto Aguilera aportant-los
un mig synth-pop, la connexió banda/públic
va ser immediata. Del nou, van sonar també Afecto
Y Simpatia, la sentida Deprisa,
Deprisa i vam provar les engaltades de guitarra d’Alejandro Leiva a Casi Un
Buen Dia y Abismo, amb les que
l’entrega del personal ja estava beneïda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada