dilluns, 29 de gener del 2024

BONS SENYALS

BUM MOTION CLUB (ESPANYA) + HEAL (CATALUNYA)

DS. 27 GEN’24 – 21:30

SALA VOL – BCN

ASSISTÈNCIES

Aquest dissabte passat, hi va haver l’ocasió de veure i escoltar a dues bandes amb les que en aquests moments, assegures aprofitar el temps i gaudir de música intel·ligent feta per persones humanes.

Obrien la nit, el quartet resident a Barcelona, Heal. Van encetar el set amb l’estimulant Pills, amb el que van escalfar motors. Van continuar amb Your Anger i Crows, tots tres talls inclosos en BCN Breakdowns, el seu EP de debut, llançat el novembre. Entremig van aparèixer Backyard i el seu escandalós hit Not A Big Deal, totes amb la potent veu de Laia Vehí, les traumàtiques cordes de guitarra de Dani Ambrosí i la precisa base rítmica d’Edu Mató al baix i bateria de Raúl Pérez. Van aprofitar per presentar i anar fent rodar tres temes nous que acaben d’enregistrar amb el reconegut productor Paco Loco, At The Dock, Closer i Nope.

En l’escenari, trobem que guanyen. A les cançons els hi aporten una energia vital que potser es troba a faltar en les gravacions d’estudi. Intuïm que porten una bona velocitat, adequada per fer-nos-ho passar bé i enriquir l’escena indie-rock de proximitat, il·luminar el nostre cel musical – si us plau, us ho demanem, senyor – i ocupar un tros de l’espai que porta massa temps criant malves.


Després va ser el torn de la ja veterana banda de Madrid Bum Motion Club. Arribaven amb un molt bon producte a sota el braç, el també debut però en format LP del quintet madrileny, el brillant Claridad Y Laureles. Amb un bon grapat de singles i un molt atractiu EP, van sembrar el que els hi ha produït uns bons i avantatjosos fruits. Amb la mescla que practiquen de shoegaze i dream-pop se’ls veu a gust i funcionen amb visible comoditat.

Van engegar amb la extensa 44 que tancava l’EP de 2020. Un instrumental llarg que d’entrada ens va semblar que era una forma valenta d’arrencar. Per sort, ràpidament va venir La Muerte del Mañana, un enganxós i ballable tema del seu recent disc amb el que, amb la timbrada veu de Pablo Vera i el teclat d’Alberto Aguilera aportant-los un mig synth-pop, la connexió banda/públic va ser immediata. Del nou, van sonar també Afecto Y Simpatia, la sentida Deprisa, Deprisa i vam provar les engaltades de guitarra d’Alejandro Leiva a Casi Un Buen Dia y Abismo, amb les que l’entrega del personal ja estava beneïda.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada