wh^rl – “wh^rl”
NOU REGISTRE
Fa uns
dies vam anar a la metròpoli a veure
l’exposició d’Antonio López. Sempre es descobreix alguna cosa nova en visites
com aquesta.
Sumergir-se en l’obra creativa d’una persona sempre sumarà i ens enriquirà. Per això a alguns individus els hi genera picors. Jurgen Veenstra és una d’aquestes persones creatives de les que pots aprendre i enriquir-te. És tot una institució en l’escena musical de Groningen. Des dels anys 80 que no ha parat de fer i desfer bandes.
Una d’aquestes era Moonlizards, amb la que va es va enfilar en popularitat. També va estar a Avery Plains i Moan, entre moltes altres històries i col·laboracions. Li faltava fer alguna cosa amb el seu nom o el que és el mateix, com a wh^rl, que és més aviat un jeroglífic. D’aquesta manera deixa enrere les temptacions de gèneres que anaven del pop-rock a l’experimentació, per endinsar-se i de quina manera al folk underground.
Des de
la seva caravana, va decidir fer com una instrospecció/recull de tot el que havia
viscut. Explica: ‘A Stefan Breuer (propietari de Tiny Room Records, que li edita
l’àlbum) sempre li va agradar Avery Plains, però no encaixava en el seu
segell. Un dia em va preguntar si podia fer alguna cosa tot sol, a l’estil
lo-fi. Amb una mica de temps, a part de dues cançons antigues que tenia per
allà, ja tenia 14 cançons noves, com collages sonors. Llavors els hi vaig
enviar les pistes amb veu i guitarra o teclats a l’Stefan i al seu germà Arno, amb
una nota on els hi deia que podien afegir el que volguessin’. Cosa que van fer amb respecta i la mateixa devoció.
El va
enregistrar a les respectives cases de Veenstra
(la caravana que te als afores de Groningen) i Slingerland, de manera molt rudimentària en un 4 pistes, per acabar
la feina a l’Studio Patrick a
Utrecht. En el doble LP, a més dels germans Breuer i Ruud Slingerland (Avery Plains, Dia Del Mercado), també podem escoltar a Rudy Lentze i Thea Visser
(Planet Orange).
En l’àlbum es pot escoltar el concepte inicial i la devoció posada per part de tots els que hi van participar. El so és especialment contundent a l’hora d’entendre la filosofia del disc. Les contribucions han acabat sent part fonamental, com un collage, tot el que s’hi va anar afegint ha respectat la urgència inicial de les composicions. Una delícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada