PROPÒSIT REAL o PROPIA DINÀMICA?

WHITELANDS – “NIGHT-BOUND EYES ARE BLIND TO THE DAY”

NOU REGISTRE

Sembla tot massa estudiat. Declaracions, inspiracions. Però el fet que obrin pels concerts de la gira d’Slowdive d’aquest febrer pel Regne Unit, ens obliga a donar-los confiança.

Son la nova sensació dream-pop que aporten els britànics, sempre tan eficaços en l’alçament i posterior caiguda en picat de noves bandes. Whitelands son un quartet de Londres compost per l’inspirador del projecte Etienne Quartey-Papafio, Michael Adelaja (guitarra), Vanessa Govinden (baix) i Jagun Meseorisa (bateria), i debuten amb aquest Night-bound Eyes Are Blind To The Day que sortirà a finals de febrer via Sonic Cathedral.

L’extens títol de l’àlbum, l’han agafat d’un passatge dels assajos de l’autor libanès Khalil Gibran recollits en el seu cèlebre llibre de 1923 The Prophet que diu “The owl whose night-bound eyes are blind undo the day cannot unveil the mystery of light”. ‘Vam pensar que la definició era perfecte pel disc, hi va haver molt aprenentatge i autoreflexió per fer que les cançons funcionessin per si mateixes’ explica Etienne.

A banda de la música, aporten una ràfega d’aire fresc que els diferencia de la resta de bandes del gènere on el personal és habitualment blanc. Sobre això, Vanessa comenta: ‘Hi ha un concepte permanentment latent, sobre que està bé que els homes blancs siguin sensibles, emocionals i facin música dream-pop. En canvi, pel contrari, els joves negres han de fer música furiosa. Tots hem crescut amb aquests estereotips i, per tant, crec que la gent queda força desconcertada quan veu a Whitelands’.

Amb l’anunci del llançament de l’àlbum, han compartit alguns temes, entre ells, aquest Tell Me About It, amb la participació de Rebecca ‘Dottie’ Cockram (Deary) a la veu, del que comenten que està inspirat en les imatges de la pel·lícula de 1995 de Wong Kar-Wai, Fallen Angels i en com es porta una ruptura, en l’aspecte de ‘ho estic fent bé això’?. El temps ho dirà.