TORREY – “TORREY”
A LA VISTA
En algunes cases de la
badia de San Francisco sembla que el bon rotllo que regnava fa una eternitat, volen mantenir-lo. Ni que sigui com a testimoni.
És el
que intenten fer Torrey, que és com dir els germans Gonsalves,
Ryann i Kelly Gonsalves. Des
d’Oakland, a un quart d’hora passant pel Golden
Gate, volen que ens enamorem de les capritxoses desgracies que ens envolten. El 2019
van treure un EP i dos anys després debutaven amb Something Happy, tots dos treballs gravats als nous estudis Tiny Telephone a Oakland. Els va obrir el mateix John Vanderslice quan, per
culpa de l’alt lloguer, va haver de tancar els originals a Mission District i marxar, al
convertir-se, com no, en un barri hipster.
Amb aquest segon treball de títol homònim, continuen jugant amb el pop de textures bromoses, de suaus freqüències i delicades guitarres. Per moments, son aquestes mateixes textures les que es converteixen en ampul·loses onades transmissores de predecessors seus, no massa difícils d’endevinar, i ens arrosseguen pel túnel del temps.
Les 10 cançons que componen l’àlbum, els hi van donar
forma a l’estudi que Ryann es va
muntar a casa amb l’ajuda de Matthew
Ferrara (The Umbrellas) que a vegades fa també d’enginyer
de so, pels col·legues. Sense que es refredessin les tomes, el van enllestir
repetint als Tiny Telephone.
En
aquest disc, parlen de les paradoxes de la vida. De que les coses poden ser una
cosa i tot el contrari. Han compartit un primer single, aquest melòdic No
Matter How farcit de capes de guitarres distorsionades, melangiosos teclats i
cors angelicals. Torrey, a més dels
germans Ryann (baix, veu) i Kelly Gonsalves (guitarra, veu), son Matthew Ferrara als teclats, més Adam Honingford (guitarra, veu) i Keith Ival (bateria). Surt via Slumberland la primera setmana de març.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada