REDD KROSS – “REDD KROSS”
A LA VISTA
Des que el
1979 van dir “anem a liar-la”, que ocupen un lloc en el paradís de la música:
son la cinquena essència del pop. Son Redd Kross.
Per
celebrar els seus 45 anys de carrera, els germans Steven i Jeff McDonald es
treuen la son de les orelles i posen la directa. Tenen les seves memòries, Now You’re One Of Us, més o menys a
punt. Tenen també un documental, Born
Innocent: The Redd Kross Story, dirigit per Andrew Reich, que ja està
circulant. I per satisfacció nostre, tenen també a punt de solfa, el seu vuitè
treball d’estudi, un doble LP amb 18 cançons. De títol homònim, els hi edita In The Red Records, amb la data prevista
de llançament per a finals de juny. Serà la continuació de Beyond The Door de fa 5 anys.
‘Vam créixer amb els guardians de la
industria que ens deien que només podem fer el que fem fins a una certa edat i
sinó has tingut èxit, és hora de penjar les botes’ diu Steven McDonald que pensa el contrari. ‘Encara tinc ganes i ambició per descobrir què i com vull dir algunes
coses. Així que estic llest per començar el nostre tercer acte, que serà
genial!’.
Han
compartit un primer tall, aquest Candy
Coloured Catastrophe. Una cançó de power-pop
perfecte de la que el mateix Steven
diu: ‘Parla de la carrera de belles arts
d’una coneguda estrella del pop a qui estimem, estimem, estimem, però que també
ens encanta enfotre’ns’. Son germà Jeff
també diu la seva: ‘El missatge és: Què és
l’art? Qui ho decideix? i potser aquestes estrelles del rock que de sobte
decideixen que son bons artistes o els actors de Hollywood que també decideixen
que son cantants de punk-rock, haurien de quedar-se en el seu carril’. El
sarcasme directe tampoc l’han perdut.
En el
doble àlbum, originalment la bateria l’havia d’ocupar Dale Crover (Melvins),
però estava en plena recuperació d’una intervenció quirúrgica de columna. A
grans mals, grans remeis: van trucar al seu amic Josh Klinghoffer (ex-Red Hot
Chili Peppers) per tocar-la i ja posats, produir el disc. Es coneixen de fa
més de dues dècades: ‘Josh te 13 anys menys que jo i és com el germà petit que mai vaig tenir’
diu Steven. ‘Te molt talent i ens va donar molt suport, a part d’estar en sintonia
amb la dinàmica interna de la banda. També va fer que ens comportéssim lo
millor possible, però sense decebre’l!’.
Degudament
inspirat, Steven es va posar a
escriure cançons pel seu compte i se les va enviar a Jeff, que també estava treballant en les seves pròpies idees. ‘Vaig posar el foc a sota del seu cul de i es
va adonar de que si ell no donava un pas endavant, jo sol escriuria l’àlbum’
diu Stephen.
Les
inspiracions expliquen que, en part, van començar a venir mentre miraven el
documental de Peter Jackson, The Beatles:
Get Back. ‘Em vaig inspirar molt en
la dinàmica del procés i Get Back ho desmitifica. Quan una cançó sona malament,
simplement s’allunyen d’ella’ explica Steven.
Doncs nosaltres no ens allunyarem gaire de Redd
Kross. Per aquí, de grans, tots volem ser com ells. Encara que algú, ja ho
està intentant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada