JD PINKUS – “GROW A PEAR”
A LA VISTA
És una altra de les propostes més interessants del moment. En mig de la casa de putes en que
s’ha convertit la societat, JD Pinkus
ens salvaguarda amb la seva audaç tesi.
Jeffrey Pinkus (Butthole Surfers) te enllestit el seu
nou treball. Li ha posat Grow A Pear,
un disc en el que diu portar 5 anys treballant. ‘El que va començar com la meva contribució pel nou àlbum de Butthole Surfers, i que no va arribar a
ser, s’ha convertit en el meu nou disc que he gravat amb la contribució d’alguns
amics. Vaig voler fer un àlbum que representi d’on vinc i faci de pont a on soc
ara. El títol del disc, representa el meu desig final per a tothom’.
Sortirà
a primers de juny via Shimmy-Disc i
aporta una escandalosa mescla de psicodèlia
i ritmes drum & bass amb el
resultat d’un grapat de melodies fascinants, enganxoses i apassionants a través
de sinuosos teclats, instruments de corda... i el banjo.
Ha estat
escrit, enregistrat i mesclat pel propi Pinkus
a Plastic Cannon Studio a Asheville,
Carolina del Nord. En el viatge el van acompanyar Åsa Söderqvist i Lina
Ericcson (Shitkid), Paul Leary (Butthole Surfers), Sam
Coomes (Quasi, Jon Spencer's Hit Makers), Mike Savin (Tall Tall Trees), Walter
Daniels (Bigfoot Chester), Mike Alfred (Shed Alford), Jed Willis (Khandroma) Michael Brueggen (Honky and Syrup)
i Billy Sheeran.
Després de l’ espectacular Charmer, a compartit un segon tall, aquest I Would Like To Pet It del que diu: ‘Tenia la línia de baix des del...segle passat, el 93. El vaig tocar amb un ritme de bateria scratch que vaig programar i després vaig afegir el banjo. Després li vaig demanar a Billy Sheeran que li agregués una mica de piano i un tinyós Rhodes. Després el pedal steel de Jed Willis per posar-li la cirereta al pastís, afegint finalment la bateria de Michael Brueggen per fer que alguns culs es moguin’. Els culs, i totes les neurones que ens intenten atrofiar es mouran. Brillant és poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada