MANTENIR LES CONSTANTS

BUFFALO TOM – “JUMP ROPE”

A LA VISTA

No hi ha cap altre paio que porti gairebé 40 anys militant en la música i que ho continuï fent amb la dignitat que ho trasteja Bill Janovitz de Buffalo Tom.

Janovitz, entremig de la seva feina de biògraf que el te força ocupat – l’any passat va treure la de Leon Russell i ara està amb la dels Cars ‘Estic parlant amb els tres membres que queden, lo que és molt diferent a escriure una biografia d’algú que ja és mort’ diu – troba el temps necessari per bastir un nou àlbum de Buffalo Tom, del que tant ell com els seus companys Chris Colbourn i Tom Maginnis, diuen estar molt satisfets.

Amb el nom de Jump Rope, és el que fa 10 de la seva discografia. Els hi torna a produir David Minehan en el seu estudi Woolly Mammoth Sound, que ja ho va fer fa sis anys amb el seu anterior treball, Quiet And Peace. Conté catorze noves cançons amb el so clàssic de la banda de Boston. El treuen a través del seu propi segell, Scrawny Records amb data prevista per a l’últim dia d’aquest mes.

‘Simplement deixem que les cançons indiquin el camí cap a les textures que puguin enriquir la producció. Però tenim una química i un so natural que emergeix sense importar com intentem manipular-ho’ diu Janovitz.  ‘Tenim moltes ganes d’afegir aquestes cançons als clàssics de BT quan fem la tanda de concerts’ diuen en un comunicat. Com la que faran el setembre i l’octubre per Europa, que com ja no serà primavera, no s’aturaran a Barna.

Curosos de les portades per als seus àlbums, no és la primera vegada que treballen amb un fotògraf reconegut. Aquesta vegada per l’art de la portada han col·laborat amb el fotògraf Mark Cohen i el seu llibre True Color. 

D’aquest New Girl Singing, un dels tres talls compartits, Colbourn explica: ‘S’inspira en les fotografies, llibres i pel·lícules amb les que vam créixer'. El vídeo per la cançó està inspirat en Sans toit ni loi, la pel·lícula d’Agnès Varda de 1985. ‘Vaig caminar per Cambridge durant mesos buscant el personatge adequat. No una figura tràgica que dormís al carrer, sinó una noia que comencés amb independència i sense remordiments’. L’escollida per fer el paper de Sandrine Bonnaire va ser Lexie Lieberthal. Qui no hagi vist la pel·lícula ja triga.