dijous, 23 de maig del 2024

#FICA’T EL FINANÇAMENT PEL CUL#

THE LOVELY EGGS – “EGGSISTENTIALISM”

NOU REGISTRE

La parella de Lancaster The Lovely Eggs, ens proporcionen una nova tongada de sucós punk-pop.

Aquest nou àlbum és un reflex del que ens ha estat passant, cuinant-se a Eggland, en la nostra pròpia salsa’ explica Holly Ross que amb la seva parella, també en la vida real, David Blackwell, presenten, després de quatre anys, nou disc. Es diu Eggsistentialism que treuen amb Egg, el seu propi segell.

(fot. Darren Andrews)

En aquests anys, han estat molt liats. Treure el setè disc, amb el seu segell, que no disposa ni de gerent, ni d’agent, i pel matí cadascú es va a buscar el seu cafè. Amb el seu propi canal de televisió Eggs TV i una ambiciosa sèrie de sis capítols en les van participar uns quants amic, entre ells Ian MacKaye de Fugazi. Van treure un single, I Moron, amb el seu fan número u, Iggy Pop. I el més ambiciós, la lluita durant dos anys per salvar Lancaster Music Co-op, una sala d’assaig i estudi de gravació comunitaris, que per la ciutat significa un estil de vida diferent. ‘Ens escoltareu en el nostre moment més baix. Donar-te compte de que tot el que has creat i estimat, no tornarà a ser. Tracta de quan t’arrossegues a través de tota la merda per sortir-te’n’ expliquen.



Una vegada més, el van enregistrar a casa seva de Lancaster amb producció de Dave Fridmann (Flaming Lips, Mercury Rev, Sparklehorse) per acabar-lo a l’estudi de Fridmann al nord de l’estat de Nova York. Ross explica la filosofia de la banda: ‘Per The Lovely Eggs, estar en una banda és una forma de vida. No és una feina. Es tracta d’art, de creativitat i expressió. De seguir el teu propi camí’.

La parella ha estat fent música a Lancaster des que eren adolescents, a l’espai del Lancaster Music Co-op. Una organització sense ànim de lucre que ofereix equips, espais d’assaig i gravació assequibles. L’edifici actualment està tancat. Ells dos amb uns quant voluntaris van arribar a un acord amb l’ajuntament per reunir 600.000 lliures. Sembla que la cosa, pinta bé, però Ross explica que la burrocràcia l’ha tingut anys empresonada.

músics locals al Lancaster Music Co-op els anys 90 (fot cortesia de Lancaster Music Co-op)

El tema inicial, Death Grip Kids, ve amb el crit de #fica’t el finançament pel cul#. Fan un al·legat a favor de la llibertat creativa i la no-dependència de les institucions polítiques. Fet que a ells, així, els exempta d’haver de sotmetre’s als corrents generats des dels despatxos polítics i, t’agradi o no, més tard o més d’hora, haver de pagar el “favor”. La industria musical moderna, està engolida per subvencions i/o per marques de beures, de maquinetes o coses pitjors. Una veritable llàstima que pagarem car. 






          

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada