THE LOVELY EGGS – “EGGSISTENTIALISM”
NOU REGISTRE
La
parella de Lancaster The Lovely Eggs,
ens proporcionen una nova tongada de sucós punk-pop.
‘Aquest nou àlbum és un reflex del que ens ha
estat passant, cuinant-se a Eggland, en la nostra pròpia salsa’ explica Holly Ross que amb la seva parella, també en la vida real, David Blackwell, presenten, després de
quatre anys, nou disc. Es diu Eggsistentialism
que treuen amb Egg, el seu propi segell.
En
aquests anys, han estat molt liats. Treure el setè disc, amb el seu
segell, que no disposa ni de gerent, ni d’agent, i pel matí cadascú es va a
buscar el seu cafè. Amb el seu propi canal de televisió Eggs TV i una ambiciosa sèrie de sis capítols en les van participar
uns quants amic, entre ells Ian MacKaye
de Fugazi. Van treure un single, I Moron, amb el seu fan número u, Iggy Pop. I el més ambiciós, la lluita durant
dos anys per salvar Lancaster Music Co-op,
una sala d’assaig i estudi de gravació comunitaris, que per la ciutat significa
un estil de vida diferent. ‘Ens
escoltareu en el nostre moment més baix. Donar-te compte de que tot el que has
creat i estimat, no tornarà a ser. Tracta de quan t’arrossegues a través de
tota la merda per sortir-te’n’ expliquen.
Una
vegada més, el van enregistrar a casa seva de Lancaster amb producció de Dave
Fridmann (Flaming Lips, Mercury Rev, Sparklehorse) per acabar-lo a l’estudi de Fridmann al nord de l’estat
de Nova York. Ross explica la
filosofia de la banda: ‘Per The Lovely Eggs, estar en una banda és
una forma de vida. No és una feina. Es tracta d’art, de creativitat i
expressió. De seguir el teu propi camí’.
La
parella ha estat fent música a Lancaster des que eren adolescents, a l’espai
del Lancaster Music Co-op. Una organització
sense ànim de lucre que ofereix equips, espais d’assaig i gravació assequibles.
L’edifici actualment està tancat. Ells dos amb uns quant voluntaris van arribar
a un acord amb l’ajuntament per reunir 600.000 lliures. Sembla que la cosa,
pinta bé, però Ross explica que la burrocràcia l’ha tingut anys empresonada.
El tema
inicial, Death Grip Kids, ve amb el crit de #fica’t el
finançament pel cul#. Fan un al·legat a favor de la llibertat creativa i la
no-dependència de les institucions polítiques. Fet que a ells, així, els
exempta d’haver de sotmetre’s als corrents generats des dels despatxos polítics
i, t’agradi o no, més tard o més d’hora, haver de pagar el “favor”. La
industria musical moderna, està engolida per subvencions i/o per marques de
beures, de maquinetes o coses pitjors. Una veritable llàstima que pagarem car.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada