FORNAS, LA IMATGE DE LA CATALUNYA DELS 60

INSTITUT D’ESTUDIS ILERDENCS

plaça de la Catedral, s/n - LLEIDA

EXPOSICIÓ

A l’Institut d’Estudis Ilerdencs es pot visitar una exposició centrada en Jordi Fornas, un dels nostres dissenyadors més importants de les dècades dels 60 i 70. A poc a poc.

Jordi Fornas neix a Barcelona el 1927. Les primeres passes les fa a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, per iniciar una breu carrera en la pintura. Viu un temps a Eivissa, a París, exposa a Oslo i a principis de la dècada dels 60 és quan fa la immersió en el mon del grafisme fundant l’estudi Pentágono, on aquí sí, va fer-se un lloc destacat. Es va saber col·locar arribant a ser un dels resposables més influents en la imatge de patums com Edicions 62 (especial menció a les col·leccions del Trapezi i La Cua de Palla), l’Enciclopèdia, la revista Serra d’Or, Presència o la discogràfica Edigsa (fent tàndem ocasionalment amb el fotògraf Oriol Maspons).

Des de l’acomodada posició que li suposava disposar del suport de la gent de la crosta, així com de la grisor existent a tots nivells, va aportar la necessària imatge de modernor que la societat anava demanant. Amb motiu de la inauguració, es va celebrar una taula rodona per parlar de la figura i obra de Fornas, en la que hi van participar la doctora en sociologia i politòloga Mariona Lladonosa, com a productor musical, Miqui Puig, el ‘comunicador’ Oscar Dalmau, el director de l’IEI, Joan Josep Ardanuy i fent la tasca de moderador, el mateix responsable de l’exposició, el músic i també dissenyador, Pau Llop. Segons aquest, Fornas va saber crear un estil personal dins dels corrents moderns imperants a nivell internacional. Assegura també, que afloraven en ell tres influències: l’estètica pop, regnant en aquells anys, el mestratge de Sandro Bocola, que l’introdueix en l’estètica racional suïssa i, per descomptat, de l’escola francesa, de quan va estar vivint a París. 

S’ha editat un catàleg amb força documentació sobre l’obra del dissenyador, així com la seva contribució en la resurrecció de la cultura en relació a la sortida del túnel fosc del franquisme. Es pot visitar fins el 5 de setembre.

(fot. Carme Vidal Huguet)

BILLY BRAGG, EL SEU COP D'ULL A LES XARXES SOCIALS

A LA VISTA

Billy Bragg te preparat The Million Things That Never Happened, el seu desè àlbum. Sortirà el 8 d’octubre via Cooking Vinyl.

Fa uns dies es va poder escoltar I Will Be Your Shield i ara també, el tema que tanca l’àlbum, Ten Mysterious Photos That Can’t Be Explained. La cançó la va escriure en col·laboració amb el seu fill, Jack Valero, després de que, segons explica la història, son pare li va deixar escoltar i el noi li va dir que necessitava alguna cosa més. ‘Vaig dir-li, doncs ves i fes. Quan va tornar, havia afegit un nou fragment central, i saps què?, tenia raó’ explica orgullós. Ha faltat ben poc per a què la gent li comenci a preguntar per quan un disc pare i fill. És un alegre hoedown – un tipus de dansa tradicional nord-americana – que revisa irònicament les gràcies i les trampes de les xarxes socials. Tret d’aquesta cançó, tot l’àlbum ha estat escrit per Bragg i ha estat enregistrat als Echo Zoo Studios d’Eastbourne. Posats, també te a punt per aquesta tardor, la gira que el portarà per tot el Regne Unit amb el disc a sota el braç.

IF SO WHY, SE’LS VEU POLITS

NOU REGISTRE

Son musics actius de l’escena de Melbourne. Provenen de bandes com Schul Hazzards o Lost Talk. Ara debuten com a If So Why amb aquest EP en format cassette, World Eater.

Contundents guitarrasos com els de l’inicial Shoestring Lobotomy. Cops de baix i bateria que acompanyen la veu carregada de mala llet d’Amy Mowle, de l’escola Karen O. Amb l’enèrgica Demagogue ja estem penjades de la làmpada del menjador – ojo que és d’Ikea – per sort amb Last Times podem relaxar-nos. Encara que no tant com amb la seva germana bessona, Long Last Times, que amb el seu quart d’hora d’al·lucinació ens deixa desplaçades tres pobles i mig. Aquestes set pistes, van ser enregistrades un parell de mesos abans del toc de queda, encara que per la ràbia que trallen, ninguna ho diria. Al carrer a partir de divendres passat. 

SAINT ETIENNE,... DE FINAL RES, TORNEN ELS NORANTA

A LA VISTA

Son dels que s’ho poden agafar amb tota la calma del mon. Tenen la feina més que feta i el que vagin entregant com a Saint Etienne, només estimularà la nostàlgia i el delit per revifar-nos.  

Potser per això, el comunicat oficial del seu nou àlbum, ens diu que és un àlbum conceptual al voltant de l’optimisme, la nostàlgia... i el final dels noranta. Es dirà I’ve Been Trying To Tell You i han passat, aquesta vegada, només quatre anys des de l’anterior, aquell Home Counties. Sarah Cracknell revela que aquest ‘És el primer disc de samples que fem  des de So Tough’ a lo que Pete Wiggs afegeix ‘Hem anat tan al fons d’ells, que el concepte de les interpretacions el fan sonar molt especial’. Especial segur que sona, tenint en compte a més, que han hagut de treballar-lo a distància: Cracknell des d’Oxford, Wiggs, des de casa seva a Hove i Bob Stanley des de Bradford. Han compartit Pond House, quatre minuts de sampler d’un tema de l’australiana Natalie Imbruglia de 2001, Beauty On The Fire.

El cap de setmana del 3 de setembre, es celebrarà a Southbank a Londres, la pre-estrena de la pel·lícula que ha dirigit Alasdair McLellan. Després, amb el nom de The Films Of Saint Etienne recorrerà diferents cines del país, així com també de cara al novembre, tenen prevista una mini-gira que els portarà per algunes sales d’Escòcia i Anglaterra. L’àlbum surt publicat per Heavenly Records el proper 10 de setembre.

KEITH FLINT TINDRÀ UN MURAL ‘SOCIAL’

EFECTES COL·LATERALS

Amb el que està caient i encara que es continuï mirant cap a una altra banda, els serveis d’emergències de salut mental estan més saturats de feina que ningú. A Londres comencen a demanar ajut, encara que sigui pagant els de sempre.

S’ha posat en marxa això que en diuen un “crowdfunder” per a recaptar diners per un mural del traspassat membre de The Prodigy, Keith Flint, que es va suïcidar el 4 de març de 2019. El motiu és crear consciència sobre el servei de suport de missatges de text, respecta la salut mental, en aquest cas, l’anglès, el Shout 85258. L’acte inaugural es farà el 10 de setembre, Dia Mundial de la Prevenció del Suicidi. També serà una setmana abans del que hauria sigut el 52è aniversari del cantant d’Essex i, per informació dels fans, dir que estarà ubicat a Beechwood Road a Londres, a prop on The Prodigy va donar el seu primer concert, en el Four Aces Club el 1990. El mural el farà l’artista de Manchester, reconegut ja per altres murals, Akse P19. Atheer Al-Salim, el fundador del Headstock Festival de Manchester explicava: ‘Keith va ser un dels musics més innovadors i influents de la seva generació, però com molts de nosaltres, va lluitar amb la seva salut mental i tràgicament es va treure la vida’. Els organitzadors esperen recaptar 12.500£. Hi ha temps fins el 31 d’agost, aquí.

GUARDIAN SINGLES, ÉS AIXÍ DE SENZILL

NOU REGISTRE

Guardian Singles es van formar el 2015 i fins cinc anys després, no va sortir el seu àlbum de debut que el segell local d’Auckland, Moral Support, el va fer realitat llançant 150 còpies la primavera del 2020.

Vista la joia i la sol·licitud de comandes – la pela és la pela – Trouble In Mind Records l’ha tornat a editar. I no m’estranya. Vuit himnes a la paranoia com vuit bones galetes. Entrampats en les llegendàries bandes de post-punk, no fan més que continuar la feina. 

La banda, que algunes anomenen ‘supergrup’, actualment consta de Thom Burton (Wilberforces, Soccer Practise), Fiona Campbell (Vivian Girls, Chain and Tha Gang, Coolies), Madison Eve (Peach Milk), Durham Fenwick (Green Grove) i Perry Mahoney (Vivil Union, Crash Material) i fan meravelles sòniques com el single inicial Tea Lights Exploding o aquesta versió de Heartland, el clàssic de 1980 de la banda anglesa The Sounds. El que s’ha convertit en aquest llaminer trasto, es va enregistrar a principis de 2018 i Fiona Campbell tot plegat ho descriu així: ‘Només volíem bones versions de les cançons del nostre set en viu, que tocàvem en aquell moment’. És que, el rock’n’roll, és així de senzill.

DAMON & NAOMI, DÓNA SENTIT A LES COSES

NOU REGISTRE

Van iniciar la seva carrera musical amb una embranzida de la que encara ara se’n parla. Han passat més de trenta anys des d’aquell impuls de creativitat descontrolat per part dels tres membres de Galaxie 500. La descàrrega va resistir tres àlbums.

Després d’allò, Damon Krukowski, Naomi Yang i Dean Wareham, van tenir clar els seus camins respectius. Krukowski i Yang van seguir junts com a Damon & Naomi, fent un deliciós recorregut que va començar amb More Sad Hits (Shimmy Disc – 1992) i que s’estén fins aquest A Sky Record que editen a través del seu propi segell, 20|20|20. Per aquest àlbum, han comptat amb la col·laboració del guitarrista amb base a Tokio, Michio Kurihara – membre de Ghost, entre molts altres fronts – i amb el que ja han treballat en ocasions anteriors.

Dels onze temes recollits en el disc, es fa difícil destacar-ne un. Cadascun d’ells, brilla amb la seva llum pròpia. Comencem a moure’ns com les fulles bressolades per una brisa xafogosa, amb Oceans In Between, per deixar-nos caure suaument amb la balada Between The Wars. A Sailing By, una inspiradíssima veu de Krukowski, volca carretades de sentiment, que ens deixa preocupades – què li va passar? – en una preciosa i pensativa cançó inspirada en el tradicional comunicat The Shipping Forecast de la BBC Radio i que cada nit durant el mal son, escoltaven rutinàriament. Amb Season Without Time, me n’adono que ha passat molt de temps des del darrer cop que una fragància melòdica, no em feia posar la pell de gallina, fet que Invincible se’n carrega de rubricar. Quan arriba The Aftertime, la darrera cançó, es fa inevitable pensar que, en realitat, tot te un sentit.

RECORDAR ANDY WARHOL, TOT DINANT

EFEMÈRIDES

Ahir, Andy Warhol hauria fet 93 anys. Per commemorar l'aniversari, un dels seus restaurants favorits, el Serendipity 3, va servir un dinar diferent del menú de cada dia.

Un àpat que va constar de la comanda habitual de l’artista pop i impulsor de la Velvet Underground: un hot dog a l’estil de Nova York cobert amb ‘chucrut’, una ració de cruixents patates fregides i de postres, una xocolata calenta gelada, especialitat de la casa, que consisteix en una mescla de 14 cacaus i crema. Segons va explicar Joe Calderone, el xef, ‘Warhol ha estat part del Serendipity 3 des de la dècada dels 50, quan era un il·lustrador amb dificultats i el restaurant va ser la seva primera “factory”, on venia els seus famosos dibuixos de sabates a canvi de menjar’. Està bé que 34 anys després del seu desafortunat traspàs, l’espectacle continuï.

WYCH ELM, BON COP DE... GENI

A LA VISTA

La banda de Bristol Wych Elm, te preparat un nou EP, Rabbit Wench, continuació del brillant Rat Blanket de 2019.

El tema que avançen es diu Scold’s Bridle, una cançó sobre les pròpies experiències de la vocalista Caitlin Elliman, respecta el que és sentir-se encara silenciada per alguns homes. L’EP ha estat auto-editat i sortirà via Black Dog, el seu propi segell - no s'estan de res -, la tercera setmana de setembre.

Es van formar el 2017 i des d’aleshores han tret un grapat de singles i l’engrescador EP citat abans, Rat Blanket. Amb energia tipus Red Bull i una fosca arrogància d’arrels desconegudes que porten de naixement, ens fan arribar la vitalitat i el desvergonyiment d'aquells Hole de l’enyorada Love, dels seus bons temps. Ara podrem escoltar aquests set nous temes que, ja ho veig a venir, ens tornarà a deixar a mitges. Per a quan un àlbum?

CARL BÂRAT ES POSA A FER CUINETES

CURIOSITATS

El guitarrista de The Libertines, Carl Barât, a finals de mes te previst obrir un cafè restaurant a la localitat costera de Margate, a hora i mitja de Londres, el Love Cafè.

Crec que fa cosa d’un any, la banda ja es va fer càrrec de l’Albion Roms, un hotelet  a la mateixa localitat. Barât però, en aquesta ocasió, tampoc està sol. Te per socis a la xef mediàtica Gizzi Erskine, a la music Edie Langley i a la manager i activista musical Ronnie Traynor. Segons comunicat oficial, el Love Cafè es centrarà en el menjar local i de temporada. Erskine explica ‘El pagès d’aquí és fantàstic. He estat treballant amb ells i amb els proveïdors per trobar el millor’. Parla d’un sandwich de rosbif, remolatxa i créixens, l’amanida típica índia Kachumber, xilis en escabetx, tot amb força maionesa bovril. Els anglesos, fan el que poden. També hi haurà begudes amb alcohol, i sense pels turistes.

Carl Bârat amb tot l’equip