FORNAS, LA IMATGE DE LA CATALUNYA DELS 60

INSTITUT D’ESTUDIS ILERDENCS

plaça de la Catedral, s/n - LLEIDA

EXPOSICIÓ

A l’Institut d’Estudis Ilerdencs es pot visitar una exposició centrada en Jordi Fornas, un dels nostres dissenyadors més importants de les dècades dels 60 i 70. A poc a poc.

Jordi Fornas neix a Barcelona el 1927. Les primeres passes les fa a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, per iniciar una breu carrera en la pintura. Viu un temps a Eivissa, a París, exposa a Oslo i a principis de la dècada dels 60 és quan fa la immersió en el mon del grafisme fundant l’estudi Pentágono, on aquí sí, va fer-se un lloc destacat. Es va saber col·locar arribant a ser un dels resposables més influents en la imatge de patums com Edicions 62 (especial menció a les col·leccions del Trapezi i La Cua de Palla), l’Enciclopèdia, la revista Serra d’Or, Presència o la discogràfica Edigsa (fent tàndem ocasionalment amb el fotògraf Oriol Maspons).

Des de l’acomodada posició que li suposava disposar del suport de la gent de la crosta, així com de la grisor existent a tots nivells, va aportar la necessària imatge de modernor que la societat anava demanant. Amb motiu de la inauguració, es va celebrar una taula rodona per parlar de la figura i obra de Fornas, en la que hi van participar la doctora en sociologia i politòloga Mariona Lladonosa, com a productor musical, Miqui Puig, el ‘comunicador’ Oscar Dalmau, el director de l’IEI, Joan Josep Ardanuy i fent la tasca de moderador, el mateix responsable de l’exposició, el músic i també dissenyador, Pau Llop. Segons aquest, Fornas va saber crear un estil personal dins dels corrents moderns imperants a nivell internacional. Assegura també, que afloraven en ell tres influències: l’estètica pop, regnant en aquells anys, el mestratge de Sandro Bocola, que l’introdueix en l’estètica racional suïssa i, per descomptat, de l’escola francesa, de quan va estar vivint a París. 

S’ha editat un catàleg amb força documentació sobre l’obra del dissenyador, així com la seva contribució en la resurrecció de la cultura en relació a la sortida del túnel fosc del franquisme. Es pot visitar fins el 5 de setembre.

(fot. Carme Vidal Huguet)