THE END
Qui vulgui veure-ho, percebrà
molt fàcilment que estem vivint el final d’una època. La desaparició d’una
forma de viure. ‘Se que tenim problemes
més urgents que la demolició d’un petit bar a Sao Paulo, però tot i així, una
part de Via Madalena es perdrà quan destrossin aquell lloc, i també una part de
mi’, diu Nick Cave.
‘Al bar Mercearia São Pedro, era com un colmado, una botiga
d‘abarrotes’ que funcionava també com un bar a l’aire lliure’,
explica Cave, ‘I tots els dies, al voltant de les 11, baixava amb Luke – el seu
fill – que aleshores tenia un parell
d’anys i pujàvem el carrer cap al São Pedro’ i continua ’Seia a Luke en un tamboret al meu costat i
menjàvem pastis de formatge. El propietari, Pedro, li explicava coses a Luke
fins que els treballadors arribaven per esmorzar. Llavors passàvem de la taula
a la vorera de fora el carrer i seiem al sol. Jo llegia o escrivia – d’allà
van sortir Ship Song, Papa Won’t Leave You, Henry i Foi Na Cruz – mentre fumava i bevia cervesa. Luke llepava un Chupa-Chup que Pedro li
havia passat d’amagat, mentre badava amb tot el que passava al seu voltant’.
És un fragment de la resposta del músic des del seu web Red Hand Files a un fan, a la pregunta de què en pensava de que tiressin el lloc per aixecar-hi un edifici d’apartaments de luxe. Nick Cave, a principis de la dècada dels noranta, va viure al barri de Vila Madalena, a prop de Mercearia São Pedro, un període que descriu com ‘senzill i bo, el millor de tots els temps’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada