FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES
22 juny – 4 novembre
“Cap
braços cames cos proposa una experiència sensorial de l’objecte i de l’exposició.
El fet que l’espectador sigui capaç d’apreciar algunes de les obres del dors,
de sentir-ne el pes, el gruix i la materialitat, de poder-hi ser al costat, i
al darrere, el convida a fer servir la pròpia presència física a l’hora de
veure.”
Determinada obra em suggereix la mateixa
sensació que la música. En realitat tot és una qüestió d’emocions. En especial,
però, l’obra d’Antoni Tàpies sempre m’ha atret. La seva exploració, l’interés
per descobrir, la recerca de les capacitats humanes, una certa actitud
provocadora i la modernitat més ben entesa n’ha sigut l’exponent. Son obres que pertanyen a la darrera
etapa de l’artista, quan era conscient del seu envelliment i de les limitacions
físiques que això comporta en el cos, on va voler mostrar de nou i d’una manera
més propera i exasperant el seu diàleg amb la vida, la mort i la sexualitat. Fidel
al seu llenguatge ple de simbologia i sentit espiritual, passats tan sols uns
mesos del seu traspàs, aquesta exposició, que ens mostra amb el que s'estava
barallant la darrera etapa de la seva vida, és el millor punt i final d’un
dels més grans exponents de l’informalisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada