No és cap mal àlbum. Quanta gent voldria
liquidar una primera etapa gloriosa i continuar donant la mateixa guerra tant
literal com musicalment parlant. Després de la seva estrena en solitari l’any
1969, edita aquest segon en la línea crítica i sarcàstica habitual, marca de la
casa. Nonviolent Direct Action, Henry Kissinger, Pity The Bird o Universal
Rent Strike Rag, mantenen el nivell malgrat les absurdes crítiques rebudes.
Pinzellades de psicodèlia, de folk i
moments d’inspiració progressiva (els menys) componen un dels darrers manifestos musicals amb clara tradició beatnik.
Vuit anys abans, el 1.964, Ed Sanders va ser – amb Tuli Kupferberg – fundador dels
imprescindibles The Fugs i encara
avui continua sent un referent actiu de la contracultura nord-americana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada