No me’n puc estar. Divendres fent un cafè en
un bar, llegia a l’Ara sobre un CD, únic
i exclusiu, homenatge als Pets, que
qui volgués podia adquirir aquest cap de setmana amb el diari apoquinant els 9,95€ que en fan pagar,
preu “Corte Inglés”. Un homenatge és una cosa molt seria i en moltes ocasions
queda desvirtuat pel pur negoci o com en aquest cas, disfressat d’homenatge, el
que possiblement sigui la penúltima munyida a la vaca.
També llegia el descobriment de la darrera
sopa d’all patrocinada per dos col·legues representants de la modernitat: la
banda de Mataró The Free Fall Band.
És tot tan familiar, tan formal i previsible, com les sobades declaracions de principis, la utilització d’un ukelele – l’instrument
mascota que no pot faltar en cap banda que presumeixi d’estar al dia – i ser tan
insípid com un mort amb cames.
Estil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada