HELIOGÀBAL – BARCELONA
9 – 10 – 2012
La banda de Chicago, formada
pel polifacètic Cooper Crain al capdavant
– amb un fenomenal òrgan AceTone que
li treia les entranyes – el bateria Rex
McMurry, amb qui va formar-la, més Rotten
Milk i Dan Browning, ens
prometien una vetllada de dimarts, plena d’autèntica psicodèlia. La
convocatòria era a les 20.00 hores sota amenaça d’avisar als antidisturbis –
cosa ja habitual al barri – si a l’hora de sopar gosàvem continuar amb el
soroll. No hi cabia ni una agulla, el cartellet de l’entrada amb l’aforament
del petit local de Gràcia, es petava de riure.
En l’actualitat, hi ha poques bandes que apliquin tan seriosament l’ensenyament rebut. Igual que una màquina de tren, van anar agafant velocitat i era fascinant veure com s’anaven escalfant a mesura que interpretaven els diferents temes que composen la seva breu però ja consolidada discografia. A poc a poc, vam poder veure com formaven una espiral de llum, igual que un cicló, on hi vam acabar tots a dins, fins i tot el cambrer, girant i girant, en èxtasi fins que es va fondre en acabar el show magistralment amb un paisatge sonor final de casi 10 minuts de mantra que va posar moltes coses al seu lloc.
En l’actualitat, hi ha poques bandes que apliquin tan seriosament l’ensenyament rebut. Igual que una màquina de tren, van anar agafant velocitat i era fascinant veure com s’anaven escalfant a mesura que interpretaven els diferents temes que composen la seva breu però ja consolidada discografia. A poc a poc, vam poder veure com formaven una espiral de llum, igual que un cicló, on hi vam acabar tots a dins, fins i tot el cambrer, girant i girant, en èxtasi fins que es va fondre en acabar el show magistralment amb un paisatge sonor final de casi 10 minuts de mantra que va posar moltes coses al seu lloc.
Enganxada.
NOTA:
Felicitacions als
responsables de la sala per la bona pensada de fer desaparèixer les cadires.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada