COACHELLA – 2013

M’expliquen que hi va haver un temps en que anaven a un festival per gaudir de tot tipus d’experiències. Hi assistien amb els porus de la pell oberts de bat a bat i segons com, ni un duro a la butxaca. L’ambient era fraternal i es sentien lliures com ocells. Gaudien de la música que, en general, encara significava alguna cosa més que negoci i sortien d’allà plens d’energia. I tot rutllava.

 

 

Ara, si tinc experiències, segur que son desagradables, tot és caríssim, em sento controlada per tot arreu i la música, si ensopego amb algun artista novell, amb ganes, o amb algun clàssic que no s’hagi venut per un plat de llenties, em considero molt afortunada.

 

I ja el tenim aquí. Avui comença el primer dels dos caps de setmana del Coachella. La manifestació musical que dona el tret de sortida a la carrera festivalera així que arriba el bon temps.

 

Doncs a lluir tipet i fortuna.

 

(més amunt i a sobre)

 imatges de Wight el 1970 i el de la petita ciutat d’Indio l’any passat