Intentant treure entrades a través de
internet, per anar a veure Els Feréstecs
de Goldoni. En això estic mentre cavil·lo sobre com amb el temps, a canviat la
manera de fer i entendre la cultura. Una paraula tan masegada que casi ni la
puc reconèixer. Fer art en qualsevol de les seves formes, és un acte individual
que una persona ha d'assumir amb total llibertat. I quant van començar les
subvencions, va començar el final. En Quico Pi de la Serra ja ho deia:
Cultura rima bé amb
literatura,
amb amargura, cura i
aventura,
amb pura caradura i
amb censura,
amb futura obertura i
dictadura,
...
però
també amb lligadura i domadura o amb contracultura i ruptura.
Millor que deixi de cavil·lar i m’aixequi a
canviar la cara del disc Reflections In A
Crystal Wind, obra d’un dels artistes més interessants de primers dels
seixanta i que un estúpid accident de moto va acabar amb la seva vida justament
avui, fa 47 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada