Gairebé al mateix moment que la població de
Gaza patia un nou bombardeig, la primera edició de Play Boy en hebreu amb noies israelianes exclusivament a les seves
pàgines es plantava als quioscos d’Israel.
Llegia les dues noticies quasi a la vegada i veig una exagerada similitud entre aquestes dues i el què va passar al sud-est asiàtic en altres temps. Se’m barregen les imatges dels horrors propis de les esbatussades que es propinaven i les dels espectacles protagonitzats per les conilletes acabades d’aterrar al mig de la selva en les reraguardes del conflicte per pujar, entre altres coses, la moral dels soldats.
Jo Collins de visita
al Vietnam
Allà, el conflicte es va acabar i a més els
dolents van perdre i van haver de marxar i endur-se les noies. Llavors, m’he
imaginat el mateix, imatges sagnants barrejades amb els espectacles de les conilletes, això sí, totes amb el
sombreret típic jueu que tapa la closca, i de sobte el foc i la destrucció que
s’aturen i és clar, els dolents que tornen a perdre... i les noies que han de marxar.
I jo que somio truites.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada