Trobar novetats
discogràfiques que em provoquin que fiqui la mà al moneder, cada dia em costa
més. Anar a la botiga de discos i sortir-ne única i exclusivament amb gènera de
segona mà s’ha convertit en el més habitual. Per això es de celebrar el nou
treball de Kurt Vile, un elepé que
tot i no descobrir res de nou, deixava anar el centelleig just per destacar
a la cubeta entre desenes de discos anodins. Arribant a casa i només fer-li
ensumar l’agulla, el centelleig es va convertir en castell de focs.
El divendres del Primavera a les ... 6 de la tarda.
El divendres del Primavera a les ... 6 de la tarda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada