VIDES QUOTIDIANES
‘Sovint medito sobre la mort i trobo que és el menor de tots els
mals’ deia Francis Bacon, això, sempre que se la consideri un mal. Tot
són maneres de veure-ho. Aquest mes, algunes persones que han pogut viure l’experiència
son les que segueixen:
Anna Ruby Gordy, va traspassar el 31 de gener a
Los Angeles. Tota una llegenda relacionada amb la música negra, germana del
fundador de la Motown i esposa de Marvin Gaye del 1963 fins el 1977 any
en que es van divorciar. Va crear la discogràfica Anna Records que més tard va ser absorbida per la Motown i consta com coautora en diferents
composicions de gent com el mateix marit o Stevie
Wonder.
Anna Ruby Gordy
El 2 de febrer, a quatre dies de
fer 66 anys, el jamaicà William “Bunny
Rugs” Clarke, qui va ser, casi des del principi, la veu del grup de música
reggae Third World, després d’haver
tingut una interessant carrera en solitari o amb altres bandes. Richard Alan “Dick” Berk, moria el 8.
És conegut per ser el bateria de Billie
Holiday, amb qui va enregistrar el mític concert de Monterey el 1958. Seán Desmond Potts, membre de la banda
de folk irlandesa Chieftains des del
1969 fins el 1978. Moria el dia 11. El 15 ho feia Christopher Malcolm, actor, director i productor escocès. La fama
li va trucar a la porta quan es va posar a la pell de Brad Majors en la representació teatral de The Rochy Horror Show.
Christopher Malcolm
Raymond Louis “Ray” Kennedy, el 16, cantant, compositor i
multi-instrumentista, deixava el cos als 67 anys. Va circular en solitari i com
a membre de Group Therapy i més tard
els KGB amb Barry Goldberg i Michael
Bloomfield. Va participar en la gira de presentació de l’imprescindible Alone Together de Dave Mason. Robert Edward
Casale Jr. als 61 anys, traspassava a resultes d’una afecció cardíaca el
dia 17. Va ser membre fundador de la banda d’Ohio, Devo, una de les agrupacions més fonamentals de la dècada dels
setanta. L’endemà, a la ciutat alemanya de Bonn, ho feia Bernd “Nossi” Noske, cantant i bateria de Birth Control.
Bernd “Nossi” Noske a la bateria
El mateix dia 18 a Bradford, amb
54 anys l’escocès Martin Neish “Protag”,
que va militar en bandes tan imprescindibles i emblemàtiques com Instant Automatons, Zounds, Alternative TV o els Blyth
Power. Va ser junt amb els seus companys de formació un dels ideòlegs de la
cultura del DIY. El cantant de Banco, una de les bandes italianes més
influents de la dècada dels setanta, Francesco
Di Giacomo, moria el 21 d’un accident de cotxe a Roma a l’invadir el carril
contrari i estavellar-se contra una furgoneta. Darwing!, el seu primer enregistrament, forma part de l’evolució
humana.
El 24 moria Joan Vergés i
Calduch. Els seus poemes han sigut interpretats musicalment per gran nombre de
gent del país, des de Toti Soler,
que n’inclou sis al meravellós Liebeslied
i anteriorment amb Om la peça Vindrà La Llum, fins Em Dius Que El Nostre Amor per Maria del Mar Bonet o Quimi Portet, l’Ovidi Montllor i Maria Cinta
amb Petita i Blanca, i així entre
molts altres.
Joan
Vergés i Calduch amb en Toti Soler
El mateix dia 24, Francis “Franny” Beecher, guitarra dels
Comets de Bill Haley des del 1954 fins l’any de la separació el 1962. El 26,
traspassava d’un atac de cor a Playa del Carmen, Mèxic, el guitarrista nascut a
Algesires, Francisco Sánchez Gómez,
més conegut com a Paco de Lucia,
músic amb una trajectòria personal que va anar més enllà de l’estrictament
emocional. Acabo amb qui va ser una de les cares del pop pijo de la Barcelona
dels seixanta, l’escriptora Ana María Moix, que traspassada el darrer dia del
mes, als 66 anys.
Francis “Franny” Beeche a la dreta de la fotografia
Ana María
Moix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada