divendres, 4 de setembre del 2020

SALÓ DIANA (1977-1978) – EL FANTASMA DEL PARADÍS BARCELONÍ

EDITAT PER LA VIRREINA CENTRE DE LA IMATGE i ARCÀDIA (en català i castellà)

PATI DEL PALAU DE LA VIRREINA – BARCELONA

03 – 09 – 2020

LLIBRES

Aquest dijous es va presentar a la Virreina el llibre del Diana. És un treball de investigació i recerca de material, per deixar constància de que hi ha altres maneres factibles de funcionar

Presentava Rosa Badia i a la taula l’acompanyaven Mario Gas, Vicky Peña, Juanjo Puigcorbé i Ricard Borràs. A part d’explicar algunes dels centenars d’anècdotes que hi van passar, es va fer una reflexió de l’estat actual de les coses a partir de l’anàlisi d’aquells dos irrepetibles anys. No cal dir quin dels dos moments va sortir mal parat. Mario Gas, amb 73 anys i força combatiu, posant l’accent en la necessitat de tornar a replantejar-ho tot, proposava reprendre la ’acció directa’ sense manies. Referint-se a com es funciona avui va afegir: ‘Hem de fer alguna cosa contra aquesta esclerosi de la verticalitat’. I abans de concloure ens va recordar allò tan sagrat de que ‘a més de treballar, ens divertíem’.

'la taula'

Mario Gas

Montse Badia 

Certament eren altres temps, però l’actitud, la passió i creure cegament en el projecte era i és la fórmula màgica per tirar endavant les coses. Si no sabem fer res sense l’ajuntament, la conselleria o el ministeri, no cal que comencem. El Saló Diana, un antic cinema situat al carrer de Sant Pau del barri Xino, no del Raval, va ser fruit del treball d’autogestió en el marc d’un funcionament assembleari, encetat per Mario Gas, Carlos Lucena i Albert Dueso. En els pocs mesos que va durar, va produir des de dalt del seu escenari més experiències humanes que les produïdes els darrers vint anys a tota la Barcelona Disney World.

El llibre està escrit per Montse Badia i el propi Mario Gas. Entre el fotimer de informació, hi ha entrevistes a persones que aleshores, d’una manera o altre hi estaven força implicades, com ara el propi Mario Gas o Vicky Peña, Sílvia Munt, Ricard Borràs, Juanjo Puigcorbé, Pau Riba o Carme Elias. De lectura obligada.

Vicky Peña

Juanjo Puigcorbé 

Ricard Borràs



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada