NOU REGISTRE
Brasil sempre ha sigut una bona font musical. Els hi devem especialment la invenció de la bossa-nova a mitjans de la dècada del segle passat i entrats a la no menys productiva dècada següent, van fer la seva digna aportació amb el moviment Tropicália.
Per què
tanta xerrameca? Perquè on n’hi ha hagut, sempre en queda alguna cosa. I aquí
entren Firefriend (aplaudiments). Un
trio explorador de Sao Paulo, que el 2016 van posar-se a fer les seves pròpies
cançons i ja van pel sisè àlbum. Editat per Cardinal Fuzz, porta per nom, l’apropiat Dead Icons. A aquestes alçades, una bona declaració de principis. És
un disc que no ho pot semblar, però és relaxat. Amb les saturacions apostades
per la guitarra de Yury Hermuche que
impregna cada espai de temps, és meravellós com ens engata romàntica i voluntàriament
amb els 6 minuts de Tomorrow. Amb les percussions
de C. Amaral, bellament hipnòtiques
a Hexagonal Mess i les veus reptants que van combinant Julia Grassetti i Hermuche, les exploracions es poden donar per
concloses i molt satisfactòriament.
Yury Hermuche s’ha deixat anar i diu que està fart del poder corrupte i destructiu. ‘Estic cansat de les seves guerres, de la fam, la contaminació, de l’estat policial. Estem al costat de l’art, que és qui empeny a la societat a obrir espais on puguem respirar i créixer’. Amb Firefriend, posa el seu granet de sorra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada