dissabte, 3 de juliol del 2021

LOW, MODELS D’ALGUNA COSA QUE SE M’ESCAPA

A LA VISTA

Com no veure’ls com una institució? Oficialment formats com a banda el 1993, Low han anat generant petites obres d’art en forma de discos, de les que cal tornar-hi de tant en tant, com si en ells es trobessin totes les respostes.


Tenen llest el que serà el tretzè àlbum, que treurà el caperró la segona setmana de setembre. Han passat tres anys des de Double Negative, el darrer. Aquest es dirà Hey What i és el tercer amb producció de BJ Burton i el setè amb Sub Pop. Arribats aquí, Alan Sparhawk i Mimi Parker es desprenen del membre que fa tres, el baixista Steve Garrington, amb ells des de C’mon de 2011, tot i que per la gira que també han anunciat, han dit que incorporaran a altres músics. La gira, com era d’esperar, no traspassa els Pirineus. I si ho fa, serà en un festival-turístic dels que no ens escapem. 


De moment avancen aquest Day Like These, un emotiu i colpidor vídeo dirigit per Karlos Rene Ayala. Una dansa amb cops de brutal distorsió que provoquen unes sobtades emocions, com si ens aboquessin una cascada d’aigua glaçada pel damunt. Encara se m’escapen, però de seguir així, aviat els atrapo. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada