MUSTA HUONE – “VALOSAASTEEN SEKAAN”
NOU REGISTRE
M’agradaria
molt veure a l’intel·ligent mestre artificial utilitzant la seva capacitat per fer alguna
cosa com la dels Musta Huone.
Per fer música com la que fan aquests quatre finlandesos, s’ha de ser, tenir
i sentir tot allò que l’univers ens dona per naturalesa pròpia,
sense cap manipulació ni intervenció de més. Van començar a mitjans de la
dècada passada i assedeguen la set en diverses fonts, krautrock, post-punk, noise-rock, kosmiche, música experimental, black
metal: un festival galàctic inter-estel·lar.
La banda
la conformen Ville-Matti Koskiniemi
(guitarra, veu), Santeri Paasiala
(baix), Pietu Arvola (sintetitzadors,
sorolls varis) i Joonas Paasiala
(bateria). Son originaris de Rovaniemi però viuen instal·lats a Helsinki, des
d’on fan una música que dispersa tot dubte, dona respostes i implica a tots els
elements.
Acaben
de llançar el seu esperat segon treball, Valosaasteen
Sekaan que van enregistrar entre una cabana a Anttola i el seu propi estudi
a Helsinki. Per la mescla van comptar amb l’assistència de Sakari Kumpula i per
la masterització de Joshua Stevenson, d’Otic
Sound. Per introduir-nos, ens fan passar per Peremmälle Sisään, un fons distorsionat d’encara no un minut, que
serveix d’entrada al món de Musta Huone,
del que no en sortim indemnes.
Es
succeeixen sis impressionants talls. Heijasteet,
una composició a base de sobreposar guitarres i bases electròniques d’una
absoluta lògica descontrolada per esplai d’un saxo alliberat. Aika Valuu Sormien Läpi, una oració que ens
equilibra el desequilibri. Valosaasteen
Sekaan, un pertorbador cant al caos aconseguit mentre treballaven en l’àlbum.
Kuun Palvojat, casi quatre minuts de distorsió
recitats com qui es rasca el nas. Aurinko,
Aurinko que tanca el disc, i que obre una panoràmica inabastable només per a
gent de carn, ossos i capacitat de pensar. Son un grapat de cançons que no es
poden descriure en paraules, que no poden ser enteses amb la lògica i que farien
miques tots els càlculs algorítmics. No hem de patir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada