TRENCANT ESQUEMES

CHARLÈNE DARLING – “LA PORTE”

NOU REGISTRE

A la multi-instrumentista Charlotte Kouklia, hi ha qui la coneixerà per ser membre de la banda post-punk Rose Mercie. Però és amb Charlène Darling, amb la que va fins el fons.

Malgrat estar per la feina des de principis d’aquest segle, no va ser fins Saint Guidon (L’Amour Aux 1000 Parfums – 2019) que mostra oficialment el potencial. Fa un mes que ha tret el seu segon treball, es diu La Porte i li ha editat Disciples (de la família del segell britànic d’electrònica, Warp Records).

Posa una bona part de la carn a la graella, arriscant allà on encara no ho havia fet. També es mostra més intensa. S’endinsa en el desig extrem i l’obsessió romàntica que pot acabar o debilitar-ho tot. En 10 talls, ens parla de l’ensopiment general i de la soledat mal entesa. Hi ha dissonància calculada i ganes d’establir un caràcter grupal al disc a través de la pròpia banda que l’acompanya magníficament i amb total complicitat, formada per Erika Ratti (loops, harmonies, sintetitzadors), Regis Turner (baix, sintetitzadors) i Quentin Chevalier (bateria, percussions, sintetitzadors).

Han sabut generar uns registres perdurables. Teclats en bucle, recitats que semblen encanteris i peces convertides en rituals de suposats alliberaments de la psique. Impossible triar millor títol per a l’àlbum. Salvant les distàncies, els traços musicals de la parisenca resident a Brussel·les Charlotte Kouklia, es poden assemblar als de la gran Brigitte Fontaine en la voluntat de desmarcar-se del que toca. Li importa un pito.