DAMON ALBARN i EL SEU COSTAT TOU

A LA VISTA

Aquell noiet prim i amb cara de bon noi que ara fa 30 anys va fer embogir a la jovenalla amb un debut que incloïa peces bellugadisses i bellugadores com There’s No Other Way, quan es materialitza, sol, mostra el seu costat madur i li passa com a les galetes que ja porten dies fora de l’embolcall, que es remullen.

Es diu que no li agrada treure discos amb el seu nom. Potser per això, amb una llarga carrera com la seva, curiosament aquest àlbum serà el segon en solitari, després de Everyday Robots (Parlophone – 2014). Es dirà The Nearer The Fountain, More Pure The Stream Flows i sortirà via el nou segell Transgressive Records, el novembre.

Es va mig retirar a Islàndia. Allà, en els seus paisatges desbordants de majestuositat, va trobar la inspiració. ‘[Islàndia] és un bon lloc per meditar sobre els elements i les coses petites’ explica al NME. ‘Estava donant voltes en que havia de posar-me a treballar mentre mirava per la finestra, quan un amic meu em va etzibar: “Pots fer el que vulguis”, i em vaig posar en algo diferent’. El títol el pren d’un poema del poeta anglès del segle XIX John Clare, Love and memory. 

Albarn no s’està de sincerar-se: ‘He estat en un viatge propi, obscur, mentre feia aquest disc i em va arribar a portar a creure que encara pot existir una font de puresa’. Tou, tou. El primer trimestre del 2022 sortirà de gira per Europa. Aquí, si no és un festivalet, ho tenim clarinet.