dimarts, 1 de juny del 2021

EFECTE PRIMAVERA

TRASPASSOS

Aquestes son algunes de les persones que han fet via en aquest tranquil mes de maig:

CÀNCER / COR / ALTRES: 08

CÒVID: 01

NO SABEN / NO CONTESTEN: 01

El dia 4 obria Rodolfo García. Va tocar la bateria al grup Almendra de Buenos Aires, sorgit el 1967 de la fusió de Los Sbirros i Los Larkins. El 1969 llançarien el seu primer àlbum de títol homònim, disc que amb els anys ha agafat una pàtina de valor afegit.  El dimecres 25 d’abril va perdre el coneixement a causa d’un vessament cerebral. Tenia 75 anys.

Pervis Staples, membre fundador, si és que es pot dir així, del grup de gospel i R&B The Staple Singers. El grup va ser creat pel seus pares els anys trenta, que amb els anys, cantaven amb els seus fills, les seves dues germanes i ell. Son un dels grups vocals més importants dins de la música negra. Toquen en el Wattstax, el mític concert de 1972 al Coliseu de Los Angeles. Tenen el seu tros a The Last Waltz, la pe·lícula de ‘comiat’ de The Band, fent una versió de The Weight de Levon Helm. Moria de sobte el dia 6 a casa seva de Dolton, a Illinois. Tenia 85 anys i la causa no ha estat revelada.

Pervis Staples

El dia 12, Robert Gregg ‘Bob’ Koester. Fundador de Delmark Records, un segell discogràfic independent de blues i jazz. Entre els seus registres hi trobem a Art Ensemble Of Chicago, Jimmy Dawkins o Luther Allison, entre molts altres. També va ser el fundador de Jazz Record Mart a Chicago, la botiga de discos més gran de la ciutat, especialitzada en blues i jazz. Va morir amb 88 anys per complicacions derivades d’un atac de cor.

Neal Ford fundador de la que porta el seu nom, Neal Ford and The Fanatics. Un dels forjadors de la prolífica escena psicodèlica texana dels seixanta. Possiblement van patinar al fitxar pel segell de Nashville Hickory Records amb la que es van haver de decantar per música més comercial. Va traspassar amb 78 anys dilluns 17 després d’un any amb el Covid amunt i avall.

Neal Ford

El sicilià Franco Battiato, nascut a la màgica ciutat de Catània feia 76 anys. Artista bastant complert, a part de músic, escrivia, pintava, feia guions i dirigia pel·lícules. El seu fort a nivell de fama i diners, els va fer com tothom sap fent música des de diferents fronts i estils a partir de mitjans dels seixanta fins el 2019 que es va anunciar la seva retirada definitiva. Va traspassar el dia 18 a casa seva de Milo, a Catània, d’una malaltia neuro-degenerativa.

El compositor japonès Yoshi Wada, traspàs anunciat pel seu fill i col·laborador Tashi qui va afegir que estava absolutament desfet per la mort inesperada del seu pare. Des dels seus inicis fa més de cinc dècades, un cop instal·lat a Nova York, contactant aviat amb el col·lectiu Fluxus, passant pels seus experiments amb instruments que ell mateix fabricava a partir d’objectes que re-utilitzava de la seva feina de lampista, va ser un dels músics experimentals més prolífic. Wada va estudiar música amb gent com La Monte Young i Pandit Pran Nath. Tenia 77 anys i va passar el dia 20.

Yoshi Wada

L’anglès Florian M. Pilkington-Miksa. Escultor i bateria de la banda progressiva de Sonja Kristina, Curved Air activa des de 1970. Va formar part també de l’alineació de musics de Kiki Dee. Va traspassar també el dia 20 als 70 anys després de varis episodis de pneumònia.

Qui no ha taral·lejat mai Raindrops Keep Fallin’ On My Head? Doncs B.J.Thomas, la veu amb la que va triomfar amb ella més que el pupas el 1969, va dir fins aquí  el passat dia 29. La cançó és obra de Burt Bacharach i Hal David composta per la pel·lícula Butch Cassidy and the Sundance Kid. La causa, càncer, la malaltia eclipsada per una que està de moda i que segueix fent estralls.

El mateix dia salpava el capità Merrill Stubing potser a bord del Pacific Princess i tot. Gavin MacLeod va ser popular gràcies a les conegudes series de comèdia Mary Tyler Moore i The Love Boat. Tenia 90 anys i no s’han donat a conèixer les causes de la partida, tot i que feia temps que arrossegava un mal.

Gavin MacLeod

Tanca Riqui Sabatés. Nascut el 1955 a Barcelona, va fer el primers passos de la mà de son germà Jordi amb Ortodòxia (Edigsa – 1971), el primer disc de Jarka. A partir d’aquí, va participar en multitud de treballs de la gent més variada – des de bandes de l’Ona Laietana passant per l’Orquesta Mondragón – a banda de treure els seus propis discos sol o amb grup i de impartir classes al Conservatori de Barcelona i formar part de la Big Ensemble del Taller de Músics. De feia temps patia d’un càncer. Va traspassar la matinada d’aquest diumenge 30. Ens veiem.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada