A LA VISTA
Fa trenta-cinc anys encara no
es veia tan clar com avui, i les cares a qui havies de llançar els dards eren les de Reagan
i Gorvachov
Es començaven a divisar noves músiques. Però la de ball encara tenia corda per fer-se escoltar i fer-se respectar. El 1985 es llançaven Heavenly Action i Who Needs Love Like That, el primer i segon senzill de la parella formada per Andy Bell i Vince Clarke.
Des de Londres emanaven, no
direm nou tipus de cançons, però sí una nova manera de fer música de ball. A
part de ser parelles de dos, per a que ens entenguem, Erasure feien tàndem amb els elegants Pet Shop Boys, per exemple. Divendres passat, va apareixer The Neon, que demostra que les coses
tampoc han canviat tant. És el divuitè disc d’Erasure, deu cançons noves parides a partir de sessions d’estudi a
Atlanta a principis d’any i que ha vist la llum de la mà de Mute Records, com en els vells temps. Bell
corrobora: ‘Volia donar aire al gran amor
que sentim per la música pop. Vull que la jovenalla escolti aquestes cançons!
Recarregar aquesta sensació de que el pop pot venir de qualsevol fàcilment’.
El respecte no s’ha de perdre mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada