TARA JANE O’NEIL, REMEMORA EL POP DELS 80

NOU REGISTRE

La nova entrega de Tara Jane O’Neil és un homenatge al seu germà gran amb qui tenia una relació molt propera i que va morir l’any passat quan no tocava

‘El disc va començar com un mecanisme d’enfrontamet després de la sobtada mort del meu germà, Brian. Vaig descobrir que era un mixtape per a ell i que m’era una bona teràpia’. La manera que ha escollit, és fer un disc de versions de temes que d’alguna manera van compartir de joves a la casa familiar del municipi d'Orange a California la primera meitat de la dècada dels vuitanta.

Les cançons les ha agafat i les ha convertit en algo personal, alguna fins i tot poc reconeixible, però a totes treient-lis un brillo amagat. Son cançons d’aquelles que sonaven a la ràdio en una època en la que el pop que es radiava, era molt enganxós, de fàcil tararajar, formant part de l’allò quotidià. Ella mateixa apunta molt encertadament: ‘La música pop és enganxosa. Se’t pot enganxar durant 30 anys seguits’. Com ho sap.

El disc es diu TJO, Songs For Peacock i es poden trobar les versions de The Crying Game de Boy George, Cruel Summer de Bananarama, Everything Counts de Depeche Mode, Everybody Knows de Cohen, Happy House de Siouxsie and The Banshees, Oblivious d’Aztec Camera, Believe de Cher, Don’t Change d’INXS o curiosament Move On Fast de Yoko Ono o l’única original, No Summers Cold. Ha utilitzat guitarra, baix, un sintetitzador i caixa de ritmes. Al carrer des de fa unes setmanes via Orindal Records. Per a curioses i no tant curioses.