DOCUMENTAL
Hi ha alguna cosa més difícil que voler fer un documental sobre un grup que ja no existeix, Talk Talk, que el seu líder és mort, Mark Hollis, la resta no vol ni parlar-ne i que el que van fer, ho volen mantenir amagat com si fossin les urnes pel proper referèndum? Que jo sàpiga, apart de conviure sent una mica descreguda amb el virus maligne, no
I és el que s’ha proposat fer
el director belga i fan infatigable de la música del grup de Londres, Gwenaël
Breës. Es diu In A Silent Way, és un
documental que neix de la il·luminació que li va venir quan va escoltar el que
era quart disc de la formació, Spirit Of
Eden (Pharlophone – 1988). En
ell, Breës empaita el fantasma de Mark
Hollis amb un resultat que sembla que depèn del grau d’admiració que també
tingui l’espectador vers el disc en qüestió.
El film ha sigut seleccionat
per participar en diferents festivals, Copenhague, Brusel·les, Paris o el Doc’n Roll London. És veritat que la
vida del cantant de Talk Talk està
envoltada d’un cert misteri. Després de tocar l’èxit amb les dues mans i treure
Laughing Stock (Verve Records – 1991), Hollis
va tancar la barraca i es va despenjar amb un disc homònim (Polydor – 1998) obtenint unes molt bones
crítiques.
Fins el seu traspàs el 25 de
febrer de 2019, ni ell ni ningú de la banda, que jo sàpiga, van estar disposats
ha concedir cap tipus d’entrevista i fins i tot limitant l’ús de la seva
música. Un cop mort, la dificultat va augmentar. Gwenaël Breës se les ha vist
negres. Al mateix Hollis se li
adjudica la frase: ‘El silenci és
l’instrument més poderós que tinc. L’esperit ho és tot i la tècnica sempre és
secundaria’. La veritat és que tenia tota la raó.
In a Silent Way (de Gwenaël Breës) - Trailer VOSTFR from Dérives asbl on Vimeo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada