TRASPASSOS
Resum de persones traspassades aquest mes de gener amb un cert interès per la cultura pop en general i la seva època:
CÀNCER / COR / ALTRES: 15
CÒVID: 0
ACCIDENT DOMÈSTIC: 1
NO SABEN / NO CONTESTEN: 12
El dissenyador Ernesto
Gismondi, va traspassar aquest passat dia 2 de gener als 89 anys. El 1960 va
fundar la mítica casa italiana Artemide.
Va ser membre influent del moviment de disseny Memphis. Artemide,
continua produint la Tolomeo, inventant-se cada any nous colors i formes, dissenyada per Michele de Lucchi el
1987. No s’han especificat les causes.
Va fundar el grup Gerry and the Pacemakers, una de les bandes beat més populars de principis dels seixanta. Nascut a Liverpool i en actiu al mateix temps que els Beatles, inevitablement eren col·legues. El setembre de 2003 va començar a tenir problemes de salut agreujant-se-li el 2016. Gerry Mardens va traspassar el 3 a Merseydide, a prop de la seva ciutat natal, als 78 anys.
El dia 4 moria una de les muses de la Hammer, Barbara Shelley als 88 anys per complicacions que no han estat transcendides però no derivades del Covid-19, tot i que el va tenir i el va superar. De la mà de Terence Fisher, va participar a pel·lícules com The Gorgon (1964), Dracula, Prince Of Darkness (1965) o Quatermass and the Pitt (1967) o la inquietant Village Of The Damned (1960) de Wolf Rilla.
El 6 de gener Jim Haynes (James Almand Haynes), figura clau en l’escena de la contracultura britànica durant la dècada dels seixanta i setanta. Va néixer als Estats Units, però la feina la va fer tota a les illes britàniques. Entre els temes que va estar involucrat: en la fundació de teatres, llibreries, simpòsiums, diaris alternatius (el popularment conegut IT), l’espai Drury Lane Arts, etc. Instal·lat a París a partir del 1978, celebrava un sopar setmanal de portes obertes al que es calcula hi van arribar a passar unes 150.000 persones. El 2011 va patir un infart del que es va recuperar. Va morir aquest dia 6 mentre dormia amb 87 anys.
Se’l coneix per ser el teclista de The Electric Flag i Rhinoceros la dècada dels seixanta i haver treballat en nou àlbums de Lou Reed entre el 1974 i el 2005. Michael Fonfara va néixer a Ontàrio i va traspassar aquest dia 8 a Toronto amb 74 anys, per culpa d’un càncer.
Va portar casos com els de La Torna, l’obra dels Joglars que els va fer dir allò del
‘cames ajudeu-me’, i del tristament conegut com a cas Scala, un dels primers atemptats terroristes de l’estat.
Posteriorment ha participat en nombroses defenses d’activistes catalans,
incloent les persecucions patides pel gran jutge demòcrata Garzón. Josep Maria
Loperena, nascut a Alguaire, va traspassar el mateix dia 8 amb 82 anys.
Darrerament havia interposat una querella per plagi, per una novel·la escrita
suposadament per la Rahola.
Mark Keds, veu, guitarra i compositor dels britànics Senseless Things, banda per la que és més conegut. Va traspassar el dia 10 amb 50 anys. La noticia va ser donada pel seu company de banda Ben Harding. La causa de moment no s’ha fet saber.
La cantant de Trees, Celia Humphris. Feien un folk psicodèlic dels més interessants, editant dos discos imprescindibles, On The Shore (CBS – 1970) i The Garden Of Jane Delawney (CBS – 1970). Van córrer per aquests mons de Déu entre el 1969 i el 1972. Va traspassar el dia 11. No ha transcendit la causa.
El novaiorquès Tim Bogert (John Voorhis “Tim” Bogert III), també ha començat a passar, i ho ha fet aquest passat dia 13 als 76 anys després de no superar el càncer que al final se l’ha endut. Va destacar al formar part de les imprescindibles bandes Vanilla Fudge, Cactus i del super-grup Beck, Bogert & Appice.
Nascut al Caire, Sylvain Sylvain va fer transbordament a França per continuar fins a Nova York on a principis dels setanta, quan la ciutat bullia, va substituir a Rick Rivets a una nova banda que emergia amb força, es deien New York Dolls. Va morir també el dia 13 de càncer als 69 anys.
Un dels eterns secundaris, sobretot de sèries on va aparèixer en més de 130, de les dècades dels seixanta i setanta, Marvin Jack Richman o simplement Mark Richman. Hawaii Five O, The Fugitive, The Invaders, Alfred Hitchcock Presents, The Man From UNCLE, Mision: Impossible o The Twilight Zone. Va traspassar el 14 de causes naturals amb noranta-tres anys.
Feia quatre setmanes que a la presó on estava complint condemna, havia estat contagiat de Covid-19, i es va recuperar. ‘L’intern de les Instal·lacions d’Atenció Sanitaria de California Phillip Spector, ha sigut declarat mort per causes naturals a les 18.38 hores del dissabte 16 de gener de 2021’ especificava el comunicat oficial. Trist, molt trist que acabés així la seva història. Nascut al Bronx l’any 1939, el seu pare d’origen rus es va suïcidar quan tenia 9 anys i amb sa mare van decidir tocar el dos a Los Angeles. Un cop allà, va fer meravelles, com diu el salm. Va fer famosa l’expressió ‘mur de so’ pel resultat que a vegades, treballant amb els músics, aconseguia, encara que no tothom en quedava satisfet, no Macca? La llista és molt i molt llarga. Phil Spector tenia 81 anys.
El dia 17 ho feia el músic Kim Torras, líder juntament amb en Pere Canal de la banda La Coral Còsmica. Un grup que va llançar un únic disc Tríptic (Guimbarda – 1979), d’una bellesa estranya, barreja de folk i progressiu on les veus corals tenien un paper important. Musicaven des de poemes de Lao-Tsé fins a Martí Pol en un curiós i interessant paquet. Era també la peça clau de la música en directe a Sabadell des de la sala Piano Jazz. Kim Torras patia de problemes coronaris no poc importants. Va traspassar amb 63 anys.
Compositor inquiet i en constant evolució. Feia coses força estranyes i innovadores. Josep Maria Mestres Quadreny, va col·laborar amb artistes plàstics com Miró, Tàpies o Brossa. Va néixer a Manresa el 1929 però de ben jove ja va fer via cap a Barcelona. A principis dels seixanta entra en contacte amb el Groupe de Recherches Musicales de París. El 1965 composa la primera peça de música electrònica a Catalunya, Peça Per A Serra Mecànica. Carles Santos n’estrena algunes. Desapareix el dia 18 amb 91 anys de complicacions derivades d’una peritonitis.
Als 79 anys víctima d’un càncer el dia 21 a París, l’actriu nascuda al Marroc, però com si no, Nathalie Delon. També va dirigir, però pel que se la coneix especialment, és per tot el reguitzell de pel·lícules en les que va participar al llarg de la dècada dels setanta... a part de casar-se amb qui es va casar.
Membre del grup Coses, un dels més interessants del país a nivell tècnic i vocal, a més de amb La Murga, Primera Nota o El Pont d’Arcalís. Jordi Fàbregas va ser també fundador i director del Centre Artesà Tradicionàrius, des del que va impulsar tots els projectes del s que va ser capaç. Va néixer a Sallent de Llobregat i va traspassar tristament aquest dia 21 amb 69 anys per complicacions derivades de problemes cardíacs.
Un dels responsables directes de pel·lícules com Il buono, il brutto, il cattivo de Sergio Leone o Ultimo Tango a Parigi de Bertolucci, el productor Alberto Grimaldi. Nascut a Nàpols, va traspassar a Miami el dia 23 als 95 anys de causes naturals.
Jonas Mosa Gwangwa un dels musics de jazz més importants de Sud-Àfrica. Nascut a Soweto, es va exiliar als Estats Units fent carrera. Ja als vuitanta es va involucrar seriosament amb el moviment anti-apartheid creant el MEDU Art Ensemble, un grup que abarcava musics, artistes visuals i escriptors. El 1991 va retornar a Sud-Àfrica. Moria als 83 anys el dia 23 per complicacions cardíaques.
El 24 ho feia el Sebas (Sebastià Sospedra), nascut a l’Hospitalet de Llobregat. Va ser el baixista de Los Salvajes i més tard de Lone Star. Va morir de sobte. Estava a punt de fer els 75 anys. N’hi ha d’afortunats.
El mateix dia, Gunnel Märtha Ingegärd Lindblom, una de les actrius estretament lligades a Ingmar Bergman. El seu paper a la pel·lícula del 1960 The Virgin Spring és dels que personalment em costa d’oblidar. Va morir després d’una llarga malaltia.
També el 24, Barry Le Va, escultor i artista nord-americà format a Califòrnia encara que va desenvolupar-se com peix a l’aigua a Nova York. Va ser una de les principals figures de l’art de finals dels seixanta. Escultures, dibuixos i instal·lacions, son repartides per museus de tot el mon. Va traspassar amb 79 anys sense que n’hagi transcendit la causa.
Més del dia 24. El baixista dels Long Ryders, Thomas Howard Stevens als 64 anys. Va tenir una exitosa carrera amb la seva banda associada amb més o menys encert a l’escena Paisley Underground de Los Angeles. Entremig, va tenir temps de treure un àlbum poc valorat, The Lost Weekend de Danny And Dusty. La causa no ha transcendit.
Johnnie Baiman i després Sandra ‘Sandie’ Crisp. Nascuda a Santa Mónica, va ser una model actriu i cantant trans molt popular en la cultura underground. Quan era petita va patir diferents abusos sexuals i ja de gran la cosa va continuar amb una violació múltiple. Es va prostituir, es va casar, se li va morir el marit. Va patir pòlio, li van implantar una barra d’acer a la columna vertebral, va treballar de model, el 1994 es va tornar a casar amb un ex-convicte, Rocky, i se’n va anar amb ell a viure a una rulot amb la sogra. Els va haver de deixar perquè el marit l’estomacava. Convertida en drag-queen, sent coneguda amb el nom de The Goddess Bunny i passant a ser tot un referent respectat en la comunitat LGTBIQ de Los Angeles, finalment va traspassar el dia 27. No s’ha confirmat la causa.
Terreny fashionitis, la dissenyadora Heidi Weisel nascuda a San Francisco i traspassada a Los Angeles el 28, encara que la seva super-botiga de luxe de roba per a dones es troba a la ciutat de NovaYork. Un dels seus dissenys es troba en la col·lecció permanent del MET. Els seus models han aparegut a Austin Powers: International Man Of Mistery de la mà d’Elizabeth Hurley. La causa no ha sigut especificada. Tenia 59 anys.
Hilton Stewart Paterson Valentine, guitarra dels The Animals. El 1963 va entrar a formar-ne part amb Alan Price i Eric Burdon. Les seva notes introductòries a la guitarra a The House Of The Rising Sun, la coneix fins ‘el pupas’. Va morir a Connecticut on residia aquest dia 29 passat als 77 anys. No s’han fet públiques les causes del decés.
El mateix dia, Grady Gaines, el saxofonista nord-americà de jazz i blues, famós especialment per haver tocat amb Little Richard a finals dels cinquanta. Ha tocat també com a músic de sessió amb molts dels grans, com Jackie Wilson, Joe Tex, Sam Cooke, Gladys Knight, Diana Ross o James Brown. Va morir a Houston, on vivia als 86 anys plàcidament mentre dormia.
El 30, Sophie Xeon, cantant, compositora i productora nascuda a Glasgow. Formava part activa de l’escena electrònica. Ha estat treballant amb gent com Madonna, Lady Gaga o Rina Sawayama. El seu disc del 2018 Oil Of Every Pearl’s Un-Insides va ser sonat. Va traspassar a Atenes amb 34 anys d’una caiguda accidental.
Per tancar la carpeta mensual, ja entrats al febrer, el primer dia, traspassava Ricky Powell amb 59 anys d’una insuficiència cardíaca. El 1986 va deixar la feina de venedor de gelats per acompanyar fent fotos als Beastie Boys en la gira Raising Hell. Algunes d’elles eren tan bones que va passar a ser pràcticament el quart membre. A partir d’aquí, es va guanyar la vida com a fotògraf professional per artistes relacionats amb la música i l’espectacle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada