TRASPASSOS
Aquest mes d’abril no hi ha hagut masses empentes. Fem un repàs als que han passat pel torn d’accés a l’altre pla
CÀNCER / COR / ALTRES: 09
CÒVID: 01
NO SABEN / NO CONTESTEN: 04
El primer va ser especialment lamentat. Representant d’una
manera de funcionar amb la que és fàcil simpatitzar, Oriol Llopis, un dels
millors crítics musicals que hem tingut, des de les pàgines de revistes
històriques com Vibraciones o Disco Exprés, va posar el seu granet de
sorra per la cultura pop d’aquest país. Amb 65 anys, va traspassar
voluntàriament la matinada del dia 1.
El mateix dia, però una mica més tard, el compositor suís Patrick Juvet ens deixava amb 70 anys al seu apartament de Barcelona,
d’una aturada cardíaca. Tot i que era de tarannà pop, la fama li va arribar de
la mà de la música de ballaruca a finals dels anys setanta.
El dia 2, ho feia Morris Dewayne Dickerson, baixista fundador de la mítica banda War. Tenia 71
anys i el traspàs es va produir amb tranquil·litat en un hospital de Long
Beach, California, després d’una ‘llarga enfermetat’.
Ralph Shuckett, teclista membre fundador de les bandes de Los Angeles Clear Light i The
Peanut Butter Conspiracy primer i
de Utopia de Todd
Rundgren després. Va ser un músic de
sessió molt sol·licitat, apareixent en els crèdits d’àlbums com Tapestry de Carole King. Va traspassar el diumenge
4 als 73 anys. Encara que des de feia uns anys se sabia que patia una greu
malaltia, no s’han fet publiques les causes concretes.
Dels primers a viure del rock’n’roll a Veneçuela, país que
el va veure néixer. Henry
Augustus Stephen Pierre, més
conegut per Henry Stephen a seques. Va venir fins a Espanya buscant l’èxit. Després
de participar al Festival de Montjuïc l’any
1967 i endur-se el segon premi, animat, va pensar que era cosa de tenir
paciència. La fama, i el que no és la fama, li va arribar finalment el 1974
venent un milió de còpies del seu single Mi
Limón, Mi Limonero. Va morir el dia 5 amb 79 anys a Caracas per
conseqüències derivades del Còvid.
Continuem. La fotògraf australiana June Browne, de nom artístic June
Brunell, però més coneguda per June Newton, el cognom pillat del seu marit el
també fotògraf Helmut Newton, encara que pel seu treball utilitzava el
pseudònim d’Alice Springs. No
s’acabava de decidir. Va traspassar el dia 9 en un hospital de Montecarlo amb
97 anys. La causa de la mort, was not
given.
El guitarrista i compositor Norman Russell ‘Rusty’ Young . Formava part de Poco, una de les bandes més representatives del què s’han va
dir country-rock. Des dels seus
inicis el 1968 en va formar part sent una de les seves obres més destacada la
arxi-coneguda Rose Of Cimarron. Va
traspassar d’un infart el 14 amb 75 anys.
El dia 16 ho feia Mike Mitchell, el guitarrista i membre fundador de The Kingsmen. També és el responsable directe de la bogeria de Louie Louie, la cançó escrita per Richard Berry, però catapultada pels Kingsmen el 1963. Tenia 77 anys i tampoc s’ha fet saber cap causa
concreta.
El mateix dia, Felix Silla, l’entranyable Cousin Itt de l’Addams Family. El personatge no era original del còmic de Charles
Addams, però va ser incorporat a la sèrie de televisió amb molt d’encert pel
productor, apareixent en el primer episodi de 1965. Va traspassar als 84 anys a
conseqüència d’un càncer.
L’escriptor, productor i director de cinema Monte Hellman.
Va debutar dirigint la pel·lícula de serie B Beast From Haunted Cave el 1959, produïda per Roger Corman. El reconeixement
li va arribar quan va dirigir el western Ride
in the Whirlwind el 1966 amb Jack Nicholson i més endavant, el 1971, amb la
reverenciada pel·lícula Two-Lane Blacktop,
amb James Taylor, Dennis Wilson i Laurie Bird de protagonistes. Va morir el dia
20 amb 91 anys a l’Eisenhower Health
Hospital de Palm Desert una setmana després de patir una caiguda a casa,
segons ha explicat la seva filla Melissa Hellman.
L’actriu i cantant Maria Ilva Biolcati, coneguda
popularment com Milva, considerada una de les veus italianes més importants al
costat d’Iva Zanicchi o Mina al llarg de les dècades dels seixanta i setanta. Va
traspassar el dia 23 als 81 anys a Milà, on vivia amb la seva filla i la seva
secretària, després d’una ‘llarga enfermetat’.
El 28 marxava i aquesta vegada definitivament, un dels
protagonistes del viatge de l’Apolo 11 el
1969, l’astronauta Michael Collins. Dins del Columbia, el mòdul lunar de
comandament, mentre Neil Armtrong i Edwin E. Aldrin feien el primer allunatge,
ell anava donant voltes al voltant de la lluna esperant la seva tornada. Va
traspassar en un centre de cures pal·liatives de Nàpols després de patir un
càncer. Tenia 90 anys i moltes coses per explicar.
La musa australiana de la ciutat de Melbourne Anita Lane. De ben petita ja estava amb els bons, tenint per company
de classe a Rowland S. Howard. Després va formar part de The Birthday Party i dels Bad
Seeds de Nick Cave amb qui de tant en tant va continuar treballant i alguna
cosa més, fins els noranta. Va llençar dos àlbums en solitari, Dirty Pearl (Mute - 1993) i Sex O’Clock
(Mute - 2001). El 28 es va donar la
noticia sense especificar-ne la causa. Tenia 61 anys.
Fem un final de sèrie B. L’actriu argentina Libertad Maria
de los Angeles Vichich, més coneguda per Libertad Leblanc. Va ser el que
s’anomenava un símbol sexual, quan el seu significat encara no transgredia la
bona moral. La pel·lícula per la que és especialment recordada, data del 1968 i
portava el ja explícit títol de La
Endemoniada, una producció mexicana amb escenes de vampirisme pujades de
to. ‘Em prohibien, em perseguien sense
raó, com si fos una degenerada. Semblava que la forma del meu cos fos l’única
expressió sexual d’aquest país. Més que la meva imatge eròtica, coarten la meva
imatge de dona que s’obra camí sola a la vida. No és el meu escot el que
produeix incomoditat, sí la meva expressió de dòna que pensa’ es defensava
contra tothom. Va morir aquest passat 29 amb 83 anys a casa seva després d’un
ingrés hospitalari a causa d’una pulmonia avançada i irreversible. Ens veiem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada