ELECTRIC LOOKING GLASS o LA QUALITAT DE LA REENCARNACIÓ

NOU REGISTRE

Si hi ha algun gènere que s’associï a l’elegància, aquest és el que han batejat com a pop-barroc. I per què? Pel fet de tenir efectes orquestrals? Perquè els membres es vesteixen a les botigues cares de segona mà?

Electric Looking Glass fan pop-barroc. Son un quartet de Los Angeles que presenten el seu àlbum de debut després de llançar dos exitosos singles. Es diu Somewhere Flower Grow i son la banda sonora perfecta per escapar-te a l’estratosfera més coloraina que trobis. Missatges que t’eclipsaran del costat fosc on ens trobem. Melodies que t’evadiran com si t’haguessis pres un parell o tres de les blaves. Clavicèmbals, mellotrons, guitarres balsàmiques i harmonies vocals refermades per uns arranjaments i una autoproducció analògica dels que ocasionen un trastorn temporal.

Però encara li dono voltes a la qüestió: per cantar com si pertanyessis al grup coral del barri? 

Es considera com el màxim exponent del cas, a la banda de Los Angeles The Left Banke. Es distingeixen com a membres de la mateixa escola a altres grups, com The Association, The Honeybus, Sagittarius o als grans The Zombies, també a Scott Walker o més cap aquí a Neil Hannon. N’hi ha per culminar-ho amb una tesi doctoral d’aquestes que no serveixen per a res més que per tapar algun forat a la paret. I deixar-ho obert. Així és com de tant en tant ens trobem amb increïbles reencarnacions.