CORATGE

WASHED OUT – “NOTES FROM A QUIET LIFE”

A LA VISTA

La música que crea Ernest Greene és molt simple, però de tant primària que és, et treu aquell sentiment de com quan t’enamores... allò de les papallones a l’estómac.

Whased Out ha anat traient discos des de 2011 i ara ja llança el seu cinquè àlbum, aquest Notes From A Quiet Life que sortirà a finals de juny via Sub Pop. Fa tres o quatre anys va deixar enrere Atlanta per instal·lar-se en una granja que li ha posat de nom Endymion, pel poema de John Keats sobre un pastor enamorat - #una cosa bella és una alegria per sempre#.

‘He llegit que cada 5, potser 10 anys, ets una altra persona, literalment, a nivell cel·lular’ explica. ‘Les coses per les que passes t’acaben canviant. Aquest àlbum és un reflex d’això. Experimentar amb la pintura i l’escultura ha ajudat a la meva música. S’influeixen mútuament. Això va ser una mena de revelació per a mi’. Prenem nota.

Per posar una mica més de llum en el tema (una mica), dóna una llista de les influències que es troben en el disc: el minimalisme del nord-americà Donald Judd, l’expressionisme abstracte de Cy Twombly i les escultures també abstractes dels anglesos Henry Moore i Barbara Hepworth... glups!

És el primer àlbum que Greene produeix íntegrament. Però s’ha de dir que ho ha fet amb una mica d’ajuda. La de Nathan Boddy (James Blake, Mura Masa) i David Wrench (Caribou, Florence+The Machine). S’esforça per explicar la fórmula: ‘Qualsevol tipus d’associació o record del passat, pot transportar-te instantàniament’. Però això és una cosa que cadascú ha de viure per sí sol. I sinó, sempre ens quedarà la música de Washed Out.