DE NOU SUBLIMINATS

TINDERSTICKS – “SOFT TISSUE”

A LA VISTA

La banda de Nottingham Tindersticks, ens torna a fascinar amb el seu catorzè treball. Gronxats per les melodies desanimades i la veu d’Stuart A. Staples, ens deixem anar en aquest ball de llàgrimes de cocodril.

Ens avisen i comparteixen un parell de temes quan encara falten gairebé quatre mesos pel llançament de l’àlbum. El van enregistrar als Estudis Ground de Cornellà del Terri, al Plà de l’Estany. ‘No era un estudi elegant’ diu Stuart ‘però oferia els espais ideals d’habitacions suficientment grans per tocar, cuinar, menjar, passar l’etona i escoltar música junts’. El disc es dirà Soft Tissue i el llançament anirà a càrrec de Lucky Dog/City Slang Records.  

L’àlbum es va formar centrant-se en la conversa i els individus, personificats en els cinc membres que conformen la banda. Staples en fa cinc cèntims: ‘Quan un compositor ofereix idees per a que les persones els donin vida musicalment, s’inicia una conversa en la que tothom participa i de la que en tenen algun tipus de propietat. Suposo que comença amb mi mateix amb una guitarra acústica i cantant New World. Sé el que la cançó significa per a mi, però al mateix temps, m’agrada que s’intervingui i em sorprenguin. Penso que lo importat és que la conversa estigui viva’.

Els arranjaments segueixen allà on els havien deixat a The Waiting Room de 2015, entre els metalls de Julian Siegel, els teclats de Dave Boulter i els cors de Gina Foster. ‘En aquesta banda crec que hi ha molt... anava a dir talent, però en realitat no te res a veure amb el talent, es tracta de la necessitat d’assolir els llocs on un es proposa arribar’ diu Staples.

Del vídeo que acompanya aquest New World, el segon single avançat, dirigit i construït per la filla del mateix Staples, Sidonie Osborne Staples, explica: ‘Sid estava estava treballant en aquests petits personatges de ceràmica i li vaig demanar que en fes alguns de la banda. Després els vam portar en una mena de viatge en stop-motion. Sid va fer els paisatges i va ser qui movia les figures uns mil·límetres cada vegada’. Se’l veu orgullós a l’home.

A ritme de soul, la primera frase diu #Baby I was falling, but the shit that I was falling through. Thought it was just the world rising#. Després despleguen una pancarta on es llegeix la tonada que van repetint Staples i Foster: #I won't let my love become my weakness#. Com es pot veure, la banda continua sent l’ànima de la festa, però a aquestes alçades, dotats d’un coneixement alliberador amb el que aporten un nou àlbum amb la bellesa sublim a la que ens tenen acostumats. 

El novembre faran una parada a Barcelona en el marc de la gira de presentació. Preparem la cartera.