EMERGÈNCIA! 2014

CCCB – BARCELONA

 

15 – 02 – 2014

 

CONCERT

 

Les actuacions es realitzaven al Hall i a l’Auditori i quan compres les entrades ja t’avisen de que en aquest segon espai, com no t’espavilis, potser no hi entris. És per qüestions d’aforament i de veritat que s’ho prenen seriosament. Una persona, comptador en mà, va clicant el botonet com si li anés la vida, vigilant no descomptar-se i a dins, un altre, t’indica els seients que queden lliures per tenir-nos a tots ben asseguts i controlats. 

 

A banda d’aquestes experiències extrasensorials, la possibilitat de veure alguns solistes i grups amb la pretensió de fer-se un lloc en l’atapeït paisatge musical i comprovar que van ben assessorats, és gratificant. D’aquesta manera vem poder escoltar a algunes d’elles. Desert, de Barcelona, una molt engrescadora proposta d’electrònica que tot i anar-se refredant a mida que avançava el set, van exhibir una enorme capacitat que crec que ells mateixos desconeixen. La garrotxina Kíar, l’esperança blanca del pop català, amb també una molt interessant proposta a més d’arriscada, que va materialitzar les seves experiències capaces de silenciar tota la fageda d’Olot amb aquesta valuosa i peculiar veu que li ha sigut atorgada. Em pregunto com no va engegar a pastar fang a l’impresentable que en la penúltima cançó li va cridar: Venga Clara, anímate un poco! Dale canya!

 

Desert

 

Kíar

 

 

L’actuació dels britànics Cold Pumas va aportar el soroll correctament mesurat per tornar al planeta i que juntament amb Gente Joven i Montgomery, de León i Sevilla respectivament, formaven el gruix dels grups forasters.

 

Cold Pumas

 

Gente Joven