DISCOS
Realment
són de Liverpool i el seus orígens, la bullida general de finals dels seixanta.
Van formar-se al voltant del 67 a partir d’Adrian
Henri i Mike Hart provinents de l’escena
poètica de la ciutat que es van unir amb Andy
Roberts, Mike Evans, Percy Jones i Brian Dodson, resultant una barreja de poesia i música que els va
comportar tantes lloances com crítiques. El 1968, de la mà de John Peel que els
hi va produir aquest primer àlbum, van començar una molt interessant carrera
tocant al costat de bandes com Fleetwood
Mac, Nice, o Roy Harper i l’estiu del 69 es van arribar
a embarcar en una gira amb Led Zeppelin.
Però malgrat totes aquestes premisses que suposadament hauria d’haver-los
ajudat a tenir una certa popularitat, mai van arribar a gaudir-la. La marxa de Mike Evans i Percy Hones l’estiu següent, no va fer més que empitjorar les coses
i la banda es va desfer no sense haver aconseguit abans, editar quatre discos.
Tramcar To Frankenstein o el fantàstic Batpoem que
obren les respectives cares d’aquest primer disc o el tall en varies parts
titulat Che Guevara, son una trosset d’història tan desconeguda com
imprescindible de la música pop. A la portada, es poden veure alguns membres de
la banda posant amb companys i amics al davant d’un pub on la banda tocava
sovint potser perquè, en el segon pis del mateix immoble, hi tenien un
apartament.
Queen’s University – Belfast 1979
Es diu
que Allen Ginsberg, era un dels seus grans admiradors, segurament perquè com algú
suggereix molt encertadament, aquest és un àlbum que barreja de forma molt
lliure la poesia de Che Guevara, el super-heroi Batman i LSD amb un gran talent
musical.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada