VIDES QUOTIDIANES
Dimecres va fer 100 anys de l’encarnació de Burroughs.
La seva vida va ser la d’un explorador tranquil, com anant a càmara lenta per
no perdre’s res. Coneixent la seva obra, vas intuint la seva capacitat de
transgressió com la cosa més normal del món. Escriptor, activista i un dels
caps de la generació beat i de la contracultura nord-americana que ens va
deixar l’agost del 1997, llegant-nos una de les trajectòries més
representatives de les dècades de transformació de la societat. La relació que
va tenir amb la música per la seva gran influència en gent com Lennon, Dylan, Zappa, Waits, Bowie, Lou Reed o Patti Smith per citar-ne alguns,
anècdotes com la seva aparició a la portada del Sgt.Pepper’s o darreres col·laboracions com la de l’EP Priest, ell recitant i Kurt Cobain creant un mur de feedback i distorsió, el convertia en un
personatge real.
d’esquerra a dreta
Allen Ginsberg, Richard Seaver, Jeanette Seaver, Jean Genet i William
Burroughs, Chicago, 1968 – fot.Michael Cooper
Coincidint amb aquest aniversari, la re-lectura de
Yonqui, la seva primera novel·la
originalment editada l’any 1953 amb el pseudònim de William Lee, entra com quan et queda un spaguetti penjant de la boca, d’una sola xuclada.
Un esvalotador intel·lectual dels que tan es
troben a faltar.
2a. edició de la Bruguera
– any 1981
pel·lícula del 2010
dirigida per Yony Leyser
(hi surten Iggy Pop,
Patti Smith, Genesis P-Orridge, David Cronenberg entre molts alters – la música
la posen Sonic Youth I la pròpia Smith)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada