BUSINESS IS BUSINESS
No és que em vulgui fer la
snob, però la noticia de la venda del catàleg de Dylan a Universal Music Group,
fins ara a mans de Sony/ATV
Music Publishing per 300 milions – segons el New York Times – no és cap bogeria
Tot depèn si es compara la
xifra amb d’altres transaccions realitzades i per la que ninguna de nosaltres s’ha
escandalitzat... Qui ha dit futbolistes? Bob
Dylan, de 79 anys i després de 58 (es diu aviat) fent cançons, ha decidit a partir d’ara entendre-se-les amb l’altre gegant. Més de 600 cançons, que van des dels
seus inicis a principis dels anys seixanta, fins el darrer treball Rough And Rowdy Ways – les que veiem
senyals per tot arreu, aquí potser n’hi ha una. Curiosament però, hi ha set
temes, que es veu que va vendre de molt jove a Leeds Music i que s’han escapat. Entre aquests hi ha Song For Woody i Talkin’ New York. Com tampoc futures cançons per futurs àlbums (?).
Jody Gerson, directora executiva de la divisió editorial de Universal diu: ‘Representar el conjunt d’obres d'un dels millors compositors de tots els temps, importància cultural de la qual no pot ser exagerada, és un privilegi i una responsabilitat’. Que mala suerte. La culpa és de que et facis dir Bob Dylan. De la popularitat, allò justament del que sempre s’ha amagat. Per la seva part, no ha dit ni piu. Que raro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada