NOU REGISTRE
En les ja famoses llistes de
cada any amb el millor, inevitablement també, cada any hi falta més gent
En el seu obsoletisme, s’hi reflecteixen també les contradiccions amb les que hem de conviure cada dia. El món s’ha fet petit. Per les llistes també. Probablement Mamalarky no estaran en cap d’elles. Com tantes i tantes altres bandes d’un gran potencial. I què? L’important és arribar al màxim de gent i no serà gràcies als decàlegs que hi arribin. Llistes fetes per patumaires i reservades a les grans patums. Tornant a Mamalarky, després d’alguns singles, el quartet de Los Angeles debuta amb aquest elegant disc homònim, de la mà de la indie de Brooklyn, Fire Talk Records.
Escoltant el disc m’agrada especialment la seva generositat d’estils, mesclats però sense fer-se cap nosa. Potent power-pop amb el tema que obre el disc, Fury, el que va ser primer avançament. Una rabiosa melodia portada fins l’horitzó per la veu de Livvy Bennett (sí, la Cherry Glazerr). L’acollidora You Make Me Smile, de similituds sonores enfocades al gènere Leftfield. Schism Trek o Big Trouble, dues cançons amb un peu als temes artys de bandes de new wave dels primers vuitanta. La rodona Almighty Heat, amb un brillant i eixerit arranjament digna de nota. La jazzística Singalong, compulsiva i inquieta, o Drug Store Model, carregada de lluent swing de sabata de taló. A la meva, de llista, en els primers llocs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada