BURD ELLEN, CANÇONS D’HIVERN PER ESCALFAR L'ESPERIT

NOU REGISTRE

L'ara duet Burd Ellen, format per Gayle Brogan i Debbie Armor, acaben d’editar el segon disc, Says The Never Beyond

Una acuradíssima selecció de vuit cançons populars, bàsicament corresponents a l’estació d’hivern que ‘ocupen l’espai liminal entre el sagrat i allò secular, connectant amb les profundes tradicions estacionals de Irlanda i la Gran Bretanya’. És inevitable la comparació amb els treballs de gent com Maddy Prior amb Steeleye Span i amb Silly Sisters  o de Jacqui McShee i Pentangle per dir-ne dos d’aquell meravellós conglomerat de veus i bandes que s’agrupaven sota el Canterbury Sound. És veritat que el que fan Burd Ellen recull d’una forma més nua els originals, cosa que incorpora una atmosfera més espiritual i mística a l’assumpte, deixant al cabàs allò que tenien d’acid-folk aquelles obres.

Com sigui, només engegar i escoltar Please To See The King, enregistrada abans com The King per Steeleye Span i com The Wren per Martin Carthy i Dave Swarbrick, o el que el segueix, Coventry Carol, ja t’aixeca dos pams de terra i no tornes a baixar fins que l’agulla fa aquell sorollet repetit, avisant-te de que s’ha acabat la cara. Que be que queden les notes distorsionades de la guitarra a The Cutty Wren amb l’arpa que va marcant el camí amb el seu repic. L’harmònium i violí que sobrevolen delicadament per Corpus Christi Carol, versionada anteriorment per Jeff Buckley amb arranjament de Benjamin Britten. El disc el tanquen amb Taledh Chriosda, un dolç balanceig sobre un llit de rever que et deixa en pau amb el món. Escoltar aquest segon disc de Burd Ellen i enamorar-te novament de la vida és tot el mateix.