JOHN WATERS TINDRÀ LAVABOS AL SEU NOM

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

L’artista i cineasta John Waters, ha fet donació de la seva col·lecció d’art al museu de Baltimore, ciutat on va néixer, tancant el cercle

Son 372 obres de 125 artistes que inclouen peces de Nan Goldin, Andy Warhol, Catherine Opie, Diane Arbus y Cy Twombly a més d’un centenar de seves. Va ser entre aquelles parets, amb dotze anys, on va descobrir el poder de l’art, quan els seus pares el van portar al museu per primera vegada. A la botiga, abans de sortir, va adquirir la seva primera obra d’art, un poster de Joan Miró que li va costar 2 dòlars. ‘Un cop el vaig penjar a la paret de la meva habitació, em vaig adonar de les reaccions hostils dels meus companys de joc i veïns, causant problemes. Em vaig convertir en col·leccionista de per vida’ explica.

En el contracte de donació però, no s'han deixat de incorporar les clàusules John Waters. La institució ha de posar a una rotonda i dos lavabos del vestíbul el seu nom. Per alguns podria ser insultant, però no per ell que és qui va proposar la idea: ‘Van pensar que estava fent broma i els hi vaig dir: No, parlo en serio. Està en l‘esperit de l’obra d’art que col·lecciono, que te sentit de l’humor i és polèmica, i que torna boja a la gent’, va explicar.

Hi ha algunes condicions més. Entre elles, que les peces no poden ser venudes i que cinc de les obres s’exposaran al futur John Waters Restrooms. Per això ja els ha proposat un parell. Una peça de Tony Tasset titulada I peed in my pants i There’s ‘Wedged Lump’ de Mike Kelley, ‘que es veu com una merda gegant’, segons va concretar ell mateix. Te l’esperança de que els wàters del museu es converteixin en un nou espai turístic per a la ciutat, afegint-se a la tomba d’Edgar Allan Poe i la USS Constellation. ’Potser vingui gent de tot el mon a fer les seves necessitats allà’ va dir. Les obres pasaran a formar part del museu després de la seva mort, encara que ja es podran veure a partir del 2022. John Water actualment te 72 anys. En una entrevista pel New York Times va dir: ‘Sempre he dit que s’ha de conèixer el bon gust, per tenir bon mal gust’. 

imatge de l’exterior del museu