NOU REGISTRE
Aquest és un disc d’uns
enamorats de la música. Les papallones han emigrat dels seus estomacs, marejades
i amb arcades de tanta activitat
Sky Furrows porten la picada, en especial,
la de la dècada dels vuitanta, de quan tenien menys anys i participaven en
multitud d’invents i bevien de l’escena post-punk que va generar tantes i
tantes bandes històriques, etapa pre-grunge. És el primer àlbum com a banda,
però tenen el cul pelat de moure’s pel submón musical d’Albany, Nova York, que
sortirà via Tape Drift, Skell Recordings i Philthy Rex Records. El grup el formen Eric Hardiman (baix), Mike
Griffin (guitarra) i Phil Donnelly
(bateria) que son qui generen aquest tapiç de gruixos sonors, perfectes per ser
rematats amb els poemes i la veu de Karen
Schoemer al capdavant.
Hi ha ressons molt especials,
Patti Smith, Yo La tengo, Sonic Youth,
que estipulen una visió de camp, perfectament entesa. Han crescut a la vegada,
tot i que a Schoemer, Hardiman, Griffin i Donnelly no els
arriba fins ara el merescut reconeixement. Alyosha,
el primer tema, ens va arrossegant a través dels esgarrips que deixa anar la
guitarra a mida que avança la cançó cap a l’interior de la galeria per
trobar-nos de front amb els casi quinze minuts d’Ensenada, on el baix d’Eric
Hardiman, aixeca una xarxa on quedarem atrapades definitivament pel flux
noise. El dibuix rítmic de 36 Ways Of
Looking At A Memory, la locura sònica de The Mind Runs A Race And Falls Down o els nou minuts desesperats de
Foreign Cities conclouen un àlbum que
tanca indiscutiblement i de forma brillant el cercle. Faltaven ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada