MEATBODIES, DE LA FOSCOR A LA LLUM

NOU REGISTRE

Chad Ubovich, el capo de Meatbodies, ha estat molt enredat la darrera dècada. Ha acompanyat a Mikal Cronin, a Ty Segall i Charlie Moothart a Fuzz, va treure dos discos, l’homònim de 2014 i Alice el 2017. Després de la corresponent gira d’aquest, se li va ajuntar tot: 

‘Havia estat de gira vuit anys amb totes aquestes bandes, i ja no podia més. També hi havia una sensació a l’aire de que tot estava canviant, políticament. Les coses, senzillament, no m’encaixaven i vaig prendre un camí fosc’. Quan va sortir del forat, va ser quan es va posar a treballar a partir d’unes demos que Ubovich i el bateria Dylan Fujioka van gravar a casa l’estiu de 2018. D’aquí surt 333, l’àlbum editat de nou per In The Red Recordings, el que fa tres de Meatbodies. 

‘Son lletres fosques, però crec que son coses que a molta gent li estan passant’ va dir Ubovich en un comunicat. El riff amb el que arrenca el disc amb Reach For The Sunn, és l’entrada cap a l’original mon d’Ubovich. Les palmades i l’acústica de Let Go fan que sigui un tema de falsa eufòria àcid folk. Amb Nighttime Hidden Faces tornen els potents riffs i un teclat d’estètica velvetiana. La col·lecció de cançons és per no deixar ni les engrunes. Arribem al final amb The Hero, un tema del que Ubovich explica: ‘Un és l’ell, un és el super-jo, encara que no sé qui és qui. Ambdós son molt sardònics i derrotistes en molts aspectes, però se suposa que ‘”l’heroi” és una mica més divertit, se’n riu de tot’. I acaba.