divendres, 14 d’octubre del 2022

LA MAGNÍFICA SUBTILESA DE PICASTRO

NOU REGISTRE

Sovint, els millors, passen desapercebuts. El pas per aquesta vida , comporta que a vegades, per molt que t’esforcis, de famós no passaràs de la següent cantonada de casa teva.

Treballs que posats en un altre lloc i circumstàncies seria lloat, passa de puntetes només per aquelles que, un cop descoberts, si vulguin apropar. És el cas de Picastro, un grup variant liderat per Liz Hysen, que aporta sons indispensables de folk experimental. Establerts a Toronto, han anat fent entregues des de finals del segle passat. El darrer àlbum, Exit, de 2019 que els hi va editar el segell de Brooklyn, Sleeping Giant Glossolalia.

Ara presenten un EP de versions, que posen la pell de gallina. Es diu I’ve Never Met A Stranger i conté 5 cançons com cinc epifanies:

1. Hangman de la banda folk de South Portland, Fire on Fire, un tema del seu primer i únic EP

2. Tell Me White Horses de The Silt, del músic local Doug Tielli

3. Pale Blue Eyes, de no cal dir res més.

4. Man Has Been Struck Down del músic anglès Richard Dawson

5. Chaos Hands d’Elfin Saddle, o Emi Honda i Jordan McKenzie , també de Toronto.

Està enregistrat amb la col·laboració de reconeguts i prestigiosos músics i  amics locals com Marker Starling, Matthew “Doc” Dunn, Mas Aya, Nick Storring o membres de la Badge Epoque Ensemble o Fresh Snow. Del resultat orquestral, només escoltar, i imaginar, el violí de Nick Storring movent l’aire de l’estudi de gravació. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada