Aquest món que habitem, té tantes realitats
com polítics amb la mà llarga. És a dir, infinites. En segles passats, era un
assumpte més o menys desconegut per a la gran majoria. Els habitants d’un país
desconeixien el que passava al país veí. Vaja, el que acostuma a passar-me a mi
amb els meus de veïns.
Perdent el temps a internet com abans el
perdia amb la televisió, m’assabento de les històries dels veïns d’uns quants
carrers més enllà. Al Caixmir que pertany a la India (que son els que es van
quedar amb el tros més gros) hi ha tres noies que es van atrevir a muntar un
grup de rock. Es diuen Aneega Khalid,
Noma Nazir i Farah Deeba. A finals d’any, es van presentar a un concurs de grups
novells a Srinagar, la capital, i el van guanyar. Quan li va arribar la noticia
al mossèn de torn, sempre alerta a descobrir pecadores, ràpidament va emetre un
decret qualificant la conducta de les noies d’anti-islàmica. A partir d’aquí,
un allau d’insults va caure sobre les desgraciades pubilles. La banda es deia Pragaash que vol dir “De la Foscor a la
Llum”. En aquest cas, potser hauria estat més escaient “Bona Nit i Tapat”. En
un comunicat han fet saber que no volen disgustar a ningú i que per tant
abandonen la música.
Exemple de noies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada