[La 2]
– BARCELONA
24 – 03
– 2013
Retrobament amb un dels grans del pop.
L’ambient era una barreja d’expectació i familiaritat, com quan, per Nadal,
espero l’arribada de l’oncle hippie que
viu a Amsterdam i no sé mai amb que em sorprendrà. Està girant presentant el
seu nou disc Understated, acompanyat
de James Walbourne a la guitarra
acústica i elèctrica i Carwyn Ellis
– que va fer també de teloner – als teclats i guitarra acústica a part de
incorporar les segones veus. Va barrejar clàssics de la seva etapa Orange Juice com Blue Boy, Falling And
Laughing o la que per a mi és el veritable himne Rip It Up amb d’altres de la segona etapa tot sol, pre i post
afectació com Home Again, It Dawns On Me, Losing Sleep, A Girl Like You
– somnio el dia que ho deixi de fer – o el bis Don’t Shilly Shally amb la que va finalitzar la nit.
L’amiga que m’acompanyava feia pocs dies es
va incorporar al club Apolo 113, un
carnet que t’ofereix la sala i que inclou entre altres coses, sucosos
descomptes a la barra. Va voler inaugurar-la. “La primera cervesa, paga la casa, com a benvinguda”, li va dir la
noia de l’altre costat. “I les següents?”
Es va atrevir a preguntar la meva amiga. La pobre noia que la servia, no sabia
quina cara posar quan li va dir que normalment en fan pagar 4,50€ pel gotet que
li acabava de posar i que, a partir d’aleshores, es podria estalviar els 50
cèntims. No vaig poder evitar etzibar-li: has picat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada